LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

El flirteig PSC-Ciutadans: el rerefons de la moció pel trilingüisme

L’alcalde David Bote i el cap del grup de C’s a l’Ajuntament de Mataró, Juan Carlos Ferrando, signen un acord per aprovar els pressupostos del 2017.
Foto: Lluis Martínez / El Punt Avui

La fragmentació del consistori mataroní -amb fins a nou marques electorals presents- que van comportar les eleccions municipals de 2015 va portar aparellades un munt de preguntes sobre com podria funcionar aquest nou ple. Ben aviat es va veure que el PSC i CiU, sumant onze regidors, serien els que marcarien la pauta i tot i que Esquerra es va despenjar de les negociacions per entrar al govern per problemes “nacionals” amb el PSC i “de càrrecs” amb CiU, semblava que donarien suport al govern municipal des de fora, condicionant el bipartit municipal en clau “catalanista i d’esquerres”.

Però a l’hora de la veritat les coses no van anar per aquí i si bé en els primers pressupostos aprovats per l’equip de David Bote hi constava l’abstenció d’Esquerra -també d’ICV-EUiA i VoleMataró- i el suport del PP que permetia el govern mostrar-se com l’element central del tauler polític, en els de 2017 el joc d’aliances va viure una important evolució perquè qui els va recolzar va ser de nou el Partit Popular però també Ciutadans, formació que per més inri havia votat en contra dels de 2016, en un gir de 180 graus difícil d’explicar davant l’opinió pública. “El govern vira cap a la dreta”, van proclamar els mitjans locals, encara que fos una frase més retòrica que cap altra cosa perquè les “concessions” que el bipartit va fer a PP i Ciutadans per obtenir el seu suport les haurien pogut firmar la majoria de forces presents al consistori.

El que segurament era més rellevant i es va destacar menys és que, aprovant els comptes municipals de la mà de dues formacions que es declaren espanyolistes sense embuts, a banda d’incomodar fortament l’antiga Convergència en el si del govern, s’enviava un missatge especialment als electors del PSC que havien permès la victòria de David Bote dos anys abans, especialment concentrats als barris de la ciutat: “Estarem amb vosaltres a l’hora de defensar la pertinença de Catalunya a Espanya fins i tot, si cal, pactant amb els que se suposa que a nivell general espanyol són els nostres antagonistes”. El propi alcalde va reforçar aquest frame quan, sense que vingués aparentment a compte de res, va aprofitar una entrevista d’agència per anunciar que no cediria cap espai municipal per possibilitar la celebració a la ciutat del referèndum d’autodeterminació. Cap concessió als partidaris de la independència.

El darrer episodi d’aquesta sèrie d’intents perquè el seu electorat -els 8.420 mataronins que li van donar suport- percebi clarament el PSC com un partit amb zero vel·leïtats sobiranistes (crítica recorrent de l’anterior primer secretari local, Xesco Gomar, a l’equip de l’exalcalde Joan Antoni Baron) ha estat el suport que els socialistes mataronins van brindar a una declaració institucional presentada per Ciutadans perquè l’Ajuntament de la capital del Maresme insti a la Generalitat a apostar per “l’ensenyament trilingüe”, basat en el català, el castellà i l’anglès. Res de nou en la postura de Ciutadans, sorpresa absoluta pel posicionament del PSC, que va rectificar al cap de 24 hores.

Quan se’ls va preguntar als socialistes locals pel seu canvi de postura, aquests es van excusar en què “no van tenir prou temps per prestar atenció a la part expositiva de la declaració institucional”, on constava la referència al sistema trilingüe (no així en la part final del text, on es proposaven els acords que preveien “reforçar l’ensenyament de l’anglès”). Una argumentació que demostra una greu manca de professionalitat i rigor per part del PSC, si és que realment van ser incapaços de detectar la referència al trilingüisme, o que, en realitat, estàvem davant un nou missatge dels socialistes mataronins al seu electorat de referència per tal que no tingui cap temptació d’abraçar populars, Ciutadans o Plataforma per Catalunya, malgrat trencar amb una posició política fonamental pel país com ha estat el seu suport al sistema d’immersió lingüística.

Tot plegat remarca també el creixent èxit que Ciutadans està aconseguint a nivell local; el suc que està traient dels seus tres regidors en un consistori hiperfragmentat com l’actual. I això que els de Juan Carlos Ferrando -que, no s’enganyin, és la persona que està al darrera del projecte des de la seva implantació en àmbit local- van començar el mandat de forma absolutament erràtica, amb un candidat –Xavier Caravaca, procedent precisament del món del PSC– que va plegar cinc mesos després de la seva elecció com a regidor (de fet, fonts properes a Ciutadans Mataró admetien que el propi Ferrando havia impulsat la candidatura de Caravaca perquè creia que la seva imatge personal -exmilitant de Falange i exregidor del PP- no ajudaven a validar la renovació que els d’Albert Rivera pregonen a tort i a dret). També estrambòtica va ser la notícia que la nova presidenta de l’agrupació local, Lucrecia García, s’havia presentat el desembre de 2014 -un any i mig abans de fer-se amb les regnes del partit a Mataró- a una de les candidatures a les eleccions del cercle local de Podemos a Mataró.

Però de mica en mica, l’equip de Ferrando va començar a definir una estratègia eficaç i va entendre que, per pintar alguna cosa en la política mataronina, havia d’oferir-se com a soci prioritari del govern municipal a l’hora d’aprovar els comptes. I així ho va fer, amb molt poques concessions de fons per part del govern Bote. I en aquest sentit, durant els últims mesos, Ciutadans ha buscat posicionar-se també com un partit responsable i de govern a través d’una inèdita estratègia comunicativa a la ciutat que consisteix en inserir, com a publicitat, una doble pàgina al setmanari El Tot Mataró on es presenta com a tal davant la ciutadania, que consumeix els mitjans gratuïts amb especial força a la capital del Maresme. (Sembla que, conscients de la baixa atracció que genera ara mateix arreu de Catalunya les sigles del PP, Ciutadans vol intentar cruspir-se tot l’espai del centredreta espanyolista de la ciutat com anteriorment ho van fer els populars de la mà de Joan López, arribant fins als cinc regidors, que són exactament els mateixos que ara es reparteixen entre les dues formacions. De fet, la direcció nacional veu possibilitats a aquesta estratègia però no es fia de Ferrando, de manera que a finals de maig va imposar un nou president local, Juan Antonio González, per pilotar aquest procés).

En tot cas, el gran èxit de l’operació de Ferrando és haver sabut construir un pont amb el PSC, partit al qual clarament vol condicionar per arrencar-li vots però amb el qual alhora flirteja de cara a un horitzó electoral, el de 2019, on els seus regidors podrien ajudar -ara sí- a articular una majoria amb els de David Bote, de la mateixa manera que s’ha fet aquest mandat a Lleida, on Ciutadans dóna suport al govern en minoria del socialista Àngel Ros i ha aconseguit que el castellà gaudeixi de més estatus oficial a l’Ajunntament.

És pràcticament impossible imaginar el futur -més en la Catalunya actual- però sí que sembla clar que, passi el que passi l’1 d’octubre, el PSC cada cop s’arrenglerarà en ciutats com Mataró amb el denominat bloc “unionista” o espanyolista, víctima de la síndrome del Procés que obliga a posicionar-se clarament a favor d’una o altra bandera. Igualment clar és que, en resposta, el PSC local es resigna a convertir-se cada cop més en un partit amb voluntat d’adreçar-se a un electorat vinculat emocionalment al PSOE, d’expressió castellanoparlant i situat als barris de la ciutat, abandonant definitivament la seva voluntat d’integrar les tradicionals “dues ànimes”. O sigui, deixant de fer de PSC. D’aquí que, segurament, les referències al trilingüisme a l’educació presents en la moció de Ciutadans… els passessin per alt, fent estirar els cabells als històrics militans del sector catalanista i especialment de persones com l’exalcalde Baron.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

2 comments on “El flirteig PSC-Ciutadans: el rerefons de la moció pel trilingüisme

  1. Retroenllaç: Juliol 2017: Can Fàbregas roba el protagonisme a Les Santes | LaRiera48

  2. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 9 Juliol 2017 by in Les anàlisis de Joan Salicrú and tagged , , , .
%d bloggers like this: