LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Sergi Penedès: “Han de passar més coses a banda de Les Santes. Cal construir un relat més global”


Després d’haver repassat la seva trajectòria política i la d’Esquerra a Mataró en el transcurs de la primera part de l’entrevista, dediquem aquesta segona entrada a parlar sobretot de Cultura, regidoria les regnes de la qual va ostentar entre 2007 i 2011.  Són, explica, els únics anys que ha treballat en la política professionalment a banda dels dos en què en l’anterior mandat havia estat com a assessor a l’empresa municipal Prohabitatge. RAMON RADÓ / TONI RODON / JOAN SALICRÚ

A la primera legislatura d’ERC al govern no va ser regidor, però sí que va fer de gerent a Prohabitatge. Què recorda d’aquella època, en què encara durava el boom immobiliari?

A Prohabitatge va ser molt clara la inestabilitat de la legislatura. Intentàvem donar un suport de gestió tècnica al regidor, Genís Bargalló. A Mataró, en l’època de la bonança econòmica, es van produir els grans canvis de la ciutat, però amb una mancança important: no es va aprofitar per fer política social d’habitatge. Per exemple, un parc públic d’habitatge. Així com altres ciutats, de mida similar, en tenen, aquí, fins i tot amb governs d’esquerres, això no s’ha fet. Ja sabeu qui estava al capdavant… No s’aprofiten tots els anys del boom econòmic, d’una PUMSA forta, per crear una política d’habitatge social. Unes certes esquerres no hi creien en aquestes coses. Quan jo entro em trobo un regidor d’Urbanisme que sí que hi creu, ERC evidentment hi creia i ens dediquem a fer una política d’habitatge social important. Tenim la sort que estem en sintonia absoluta amb el govern de la Generalitat, sobretot amb la Carme Trilla, directora general d’habitatge. Recordo molt les cues de demanda d’habitatges que hi havia a Prohabitatge. Vam intentar solucionar temes i oferir, oferir, oferir habitatge. Buscant sistemes diferents. Vam planificar i vam iniciar molta promoció pública d’habitatge. Però després vam fer des de comprar habitatge a incentivar al lloguer, a rehabilitar habitatges, arribar a acords amb fundacions per posar habitatges en circulació, de lloguer… tota una gamma de maneres de posar en oferta habitatge.

El 2007 ERC revalida els dos regidors i assumeix la cartera de Cultura. Era conscient d’on es posava?

Això és una moneda de dues cares. Vaig triar Cultura perquè jo volia Cultura. M’agrada i molt. La volia gestionar. Tinc una certa sensibilitat pel tema i volia agafar-la. Per gestionar una cosa no has de ser precisament un expert del tema, però va bé tenir-ne sensibilitat (tot i que he conegut regidors d’Esports que no tenien ni vambes ni xandall a casa i llegien un llibre quan anaven als partits…). L’altra cara de la moneda és que desconeixia tot el que significa ser regidor de Cultura a Mataró.

I què significa?

Gestionar Cultura a Mataró és gestionar un transatlàntic impressionant. És una ciutat molt gran i els mitjans de l’Ajuntament tampoc són tants (de personal, tècnics…). I necessita una dedicació absoluta. 24 hores al dia i set dies la setmana. Molta dedicació. A més, és important la conjuntura perquè crec que això ha anat canviant amb el temps. Quants nosaltres governàvem, hi havia oposició forta i, a més, hi havia mitjans locals que feien d’altaveu de l’oposició. I això està bé. Però això no passa tant. Els encerts i els errors de govern i oposició, abans, sortien sempre. Ara, no. Alguns passen molt desapercebuts. Abans era un moment que havies d’estar molt pendent de les coses perquè et podia esclatar una crisi fàcilment. Hi havia recursos, gent que s’hi dedicava… i això feia que haguessis d’estar en tensió. I aquesta pressió a Cultura era gran.

A Mataró, Cultura significa dedicació i no massa recursos. Gestiones diners, parles amb molta gent i tens molt poc marge per prendre decisions. La majoria del pressupost és finalista i bàsicament et dediques a dir que “no” a les coses. Et quedes parat de les vegades que no pots fer coses noves. Això, en un context de crisi absoluta i amb retallades impressionants a tot arreu…

Va ser possible fer política cultural des de Cultura?

Hi havia una certa inèrcia local. Moltes coses eren difícils de canviar. Durant molts anys hi ha hagut una manera de fer molt clientelar, que encara s’arrossegava: hi havia encara moltes associacions instrumentalitzades pels partits i, si no ho estaven, se les intentava apropar. A vegades intentaves posar criteris de gestió i de racionalització i hi havia qui ho interpretava com una intromissió inacceptable. A mi m’interessava la gent que feia coses culturals, m’era igual si votaven d’una manera o si pensaven d’una altra a casa seva. Estem parlant de gent que fa propostes artístiques, és igual el partit que voten! Vaig intentar posar criteris objectius però em vaig trobar amb reticències no només des de l’àmbit cultural, sinó també dels propis socis de govern.

Per mi va ser molt paradigmàtic tot el tema de Can Xalant. Com que no entenien què s’hi feia, hi estaven contra. Com pot ser que no vulguin permetre que en una ciutat com Mataró hi hagi un centre de temes artístics contemporanis pel simple fet que no ho entenguin? Ara aprofitant que van fer els premis Gaudí de cinema, vaig fer una piulada que explicava que dos dels premiats havien passat per Can Xalant. Com dient: “el que ens hem perdut”. No podem dir que no a les coses pel simple fet que no les entenem. De Can Xalant n’ha sortit gent reconeguda.

 

Quan hi ha el canvi de govern i entra CiU, una de les primeres coses que fa és eliminar Can Xalant. Com ho va viure?

Quan jo era regidor, l’oposició, bàsicament CiU, periòdicament treia un tema de Can Xalant. Jo sempre els convidava que trepitgessin Can Xalant, perquè no ho havien fet mai: tot eren prejudicis. Un dels temes nefastos en el món cultural és la sensació que perquè existeixin uns no poden existir els altres. Si dones un espai perquè la dansa es potenciï, et surten els de la música criticant-te que potencies la dansa. Però rarament veus un músic en un espectacle de dansa. Hi ha una certa tendència en el món cultural de tenir visions estretes o, pitjor, interessos al darrera. La cultura hauria de generar diferents ecosistemes que han de conviure. Mataró és prou gran i tenim prou massa crítica perquè existeixin coses diferents.  Som una ciutat fortíssima en cultura popular, però això no vol dir que no existeixin altres expressions culturals. Un regidor de Cultura ha de fer que la cultura funcioni, però tota! No es tracta només de comptar els dies que falten per Les Santes o pels castellers!

En arribar a Cultura, va heretar algunes qüestions (Cruïlla, Can Xalant, Shakespeare). Més enllà d’això, quines coses tenia al cap de promoure en matèria cultural?

El meu primer objectiu primer va ser el de cobrir mancances en infraestructures. Vaig haver de batallar amb la biblioteca Antoni Comas, la vam haver de replantejar però ens en vam sortir. El problema és que, amb aquests temes, a Mataró anem molt tard. La segona biblioteca! I ens queien llàgrimes. I encara en faltarien tres més, com a mínim. La cultura no només passa pels equipaments, però quan no es fan les coses en els anys que toquen, s’arrosseguen dèficits que cal arreglar. Ni teatre, ni auditori, ni biblioteques, ni museu… Això que hauria de ser dels anys 80 no es va fer en el seu moment. I anem tirant, però Mataró hauria de tenir, al costat de la cultura popular que funciona molt bé, com a mínim aquests equipaments solucionats. I, finalment, vam fer Can Gassol, del qual n’estic molt orgullós. Un espai polivalent on hi passen coses d’arts escèniques. I que ha tingut continuïtat.

Abans parlàvem de Can Xalant… en arribar al govern, CiU també va eliminar el Festival Shakespeare…

El Shakespeare és un projecte que ve de Santa Susanna, que el rebutja. Els que el gestionen el venen a oferir a Mataró i ens va semblar una bona oportunitat. Però arriba amb una manera de fer poc curosa amb el que és l’administració pública. Els anys del boom a Santa Susanna tot era gros, gros, gros i les coses no passaven gaire pels paràmetres de la gestió pública racional. Era car i mantenir-lo durant la crisi era complicat. Tenia problemes, però es podrien haver millorat. Intentar fer coses similars reduint els pressupostos. Crec que es podria haver donat una mica més de marge a la idea. Entrar i carregar-te’l… no entenc massa aquesta fixació. El seu programa era tancar Can Xalant i carregar-se el Shakespeare, sí, però què proposaven? Res!

Ara sembla que el projecte de Can Xalant reviu a la presó

No ho sé. A mi em sembla que el projecte de la presó és diferent. Interessant però diferent. Can Xalant oferia un espai gran. La presó no ofereix un espai adequat. Fer les coses a mitges no és mai bo.

Tot plegat ha portat que la vida cultural de la ciutat depengui bàsicament de Les Santes. Estan sobredimensionades en el relat cultural?

Si Les Santes tenen la dimensió que tenen, és gràcies a la gent: la gent que hi participa, que hi posa hores i que se les creu. El que tenim ara és gràcies a tenir paciència. Si Les Santes ens les haguéssim carregat al cap de dos anys, ara evidentment ningú ho recordaria. Si et vas carregant coses, no saps si els projectes són bons. Durant els primers anys Les Santes, si ho recordeu, no eren tan participades. Dit això, quina és la funció de la política pública en aquest tema? La part fàcil és que una cosa que funcioni segueixi funcionant. Hi poses recursos i ja està. De fet, la festa major és, a molts pobles, l’única política cultural que fan. Però clar, Mataró no és un poble! Quan jo vaig entrar el pressupost de Les Santes, si no ho recordo malament, era del 10% del total de Cultura. I no es tracta de dir “el pressupost de Les Santes ha de ser més petit”. Es tracta de dir “han de passar més coses”. De construir un relat més global. Aquí és on hi he trobat a faltar més coses en les polítiques culturals de la ciutat.

Hem pecat d’identificar cultura amb cultura feta des de l’Ajuntament?

Totalment. El problema és que, durant molt de temps, la cultura passava en els equipaments. I a la ciutat no n’hi ha massa d’equipaments per mostrar el resultat de l’activitat cultural. Això va empènyer la gent a associar administració amb política cultural. Arriba un moment en què la cultura surt al carrer i comença a passar a llocs no habituals (per exemple, fer una obra de teatre en un bar o un concert en un terrat). Quan passen aquestes coses, la cultura s’amplia. Però el problema és que això no és tan vistós i arriba a poca gent. A una obra de teatre al Monumental hi pot anar molta més gent que a un concert en un bar. Cada lloc on es fa cultura no elimina les anteriors, es va superposant i això és bo. Però no vol dir que no hagis de tenir un equipament. Entre d’altres coses, perquè hi ha coses que només poden passar en equipaments: les biblioteques només poden passar a les biblioteques.

Se suposa que, com a regidor de Cultura, va acumular certa experiència en el tema. Algú li ha trucat?

No m’han trucat mai, no. Però no és un tema personal, és un tema de la ciutat amb els ex. Per exemple, quan amb el projecte de la Biblioteca, com a mínim formalment, calia convidar els que ho van iniciar. Per reconèixer a qui tira endavant els projectes. Jo això ho vaig fer. Després, no només per temes formals, és lògic preguntar com ho veu algú que ha tractat un tema durant molts anys. Res de res. Que jo sàpiga, no s’ha contactat tampoc amb en Jaume Graupera ni la resta de regidors. Però no és un tema de Cultura, en general això no es fa. No sé si és una qüestió de partits… Una de les coses que passa a l’administració és que s’hi entra amb una motxilla. No pots fer tabula rasa. Has de respectar i tenir coneixement certes coses. Saber què hi ha i què ha passat. Arribar i dir “em carrego això i tal” és una mirada molt curta, poc de ciutat.

Com veu la vida cultural de la ciutat amb el nou govern?

Es va fent… no hi veig cap canvi significatiu. Ni per bo ni per dolent. Els canvis no em semblen gaire significatius. Trobo que es va tirant i es viu d’inèrcia.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 5 Juny 2017 by in Entrevistes al marge and tagged .
%d bloggers like this: