LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Sergi Penedès: “Un JxSí a la mataronina és una proposta del PDECAT de cara a la galeria”

 

Nascut a Barcelona ara fa cinquanta anys -a Gràcia, recalca ell-, amb estudis en Ciències Ambientals i amb experiència professional en els camps de l’habitatge, la sostenibilitat, les energies renovables i l’economia social, Sergi Penedès va entrar de ple en la política mataronina a partir de mitjans dels noranta, quan va ingressar a la secció local d’Esquerra a Mataró. Després d’haver estat càrrec de confiança a Prohabitatge en el mandat 2003-2007 i regidor de cultura en el següent, Sergi Penedès és ara gerent de la Creu Roja d’Andorra, un càrrec que ostenta des de fa un any i mig després d’haver treballat en projectes d’àmbit cultural i d’haver cursat un Màster d’Esade en direcció pública. JOAN SALICRÚ / RAMON RADÓ / TONI RODON

 

Per algú que arriba a Mataró de gran, què el porta a implicar-se en la política de la ciutat?

Ara que fa 25 anys de Wembley, també en fa que sóc a Mataró. I tampoc era tan gran… Jo ja portava uns anys en política, com a hobby, en el que ara anomenem la societat civil. Quan arribo, m’acosto a ERC de Mataró, que era una cosa més aviat feble, i demano de col·laborar-hi. Poc a poc hi vaig anar entrant. Al principi va costar una mica, perquè jo venia de Barcelona, on les dinàmiques eren molt més nacionals.

Qui aguantava la flama d’ERC als anys noranta a Mataró?

Aleshores, ERC era molt petita. Quan jo feia poc que hi era, va anar molt just d’entrar a l’Ajuntament i vam viure aquella derrota de forma amarga. Començo fent coses “avorridetes” i tècniques, com sent el representant a comissions municipals. Poc a poc m’hi vaig anar involucrant.

Ha notat que el fet de no ser de Mataró li posava més dificultats a l’hora de fer política a la ciutat?

A mi el que em va costar més és la política estrictament local. A Mataró ets en una altra escala: has de parlar de coses que acaben sent de gestió: del carrer que no està asfaltat, les escombraries… això sí que em va suposar un canvi de registre. Els que sou MTV… (riu)… bé, en el ple municipal d’ara, dels que s’anomenen MTVs no n’hi ha quasi cap, és a dir, que es pot arribar a regidor sense ser MTV… La dificultat principal va ser aprendre certes dinàmiques locals, que només les aprens a mesura que passa el temps.

Quina sensació li feia la política mataronina aleshores?

Mataró té components més locals, però en el fons moltes de les coses que passaven eren fruit d’una època. És un moment en què al país hi havia dos grans partits i tot era molt estàtic. A Mataró, concretament, semblava que no hi havia manera que el PSC deixés de governar. Això provocava que l’altre gran partit de la ciutat fos molt inestable, amb molts canvis de lideratge. La resta de partits que intentaven treure el cap eren més aviat una crossa, sense voluntat de govern. Després de tants anys, el PSC era un partit molt instal·lat a l’Ajuntament. Això passava a Mataró, però també al país: o eres d’uns o eres dels altres. Les terceres vies (amb perdó) no existien.

D’altra banda, hi havia un tema generacional. La gent que va començar política als setanta va generar un tap important. Hi ha una generació intermèdia que li va costar molt accedir a llocs de responsabilitat. Abans era molt més comú trobar persones que la seva vida professional era la política. Sobretot en els grans partits, però no només. I això també es nota molt. Els professionals de la política miraven amb cert paternalisme als que estàvem en política per hobby, ideologia… com dient “tu què en sabràs, d’això?”.

El 1995 i el 1999, ERC queda molt a prop d’entrar al consistori. Finalment, l’any 2003, hi entra amb dos regidors. Aquella primera legislatura, però, amb Civit, Bargalló i Cuscó, va ser més aviat inestable. Què va passar?

Absolutament inestable. I també amb punts de mala sort i de no saber gestionar conflictes. Hi ha un punt molt gran d’autocrítica i de fer-ho malament. També són moments en què a ERC hi entra molta gent i que era gent diferent. Hi va haver qui no es va sentir còmode en el govern municipal. Amb moltes pors. I no pots estar en un govern de coalició i tenir por. El govern és tant teu com de l’altre. Sabeu aquella frase famosa de “ens han entrat a robar a casa”. Doncs això també va passar a Mataró. La sensació era que els regidors d’ERC no eren a “casa” (seguint amb la frase de Ferrusola, perquè les administracions no són cases, són llocs públics). El PSC portava tots els anys del món allà i tota l’estona havies de vigilar perquè no hi havia sinceritat ni voluntat. Mútua. També per part d’ERC, que molts cops se sentia en camp contrari. Uns i altres ens vigilàvem molt i uns en sabien molt, de vigilar, i els altres no en sabíem gens.

En aquell primer mandat, a més, ERC no era necessària. Va ser correcta l’estratègia?

No ho sé, és possible que fos errònia. Però hi havia tantes ganes de canviar les coses, ara que teníem les portes obertes, que vam decidir fer-ho. Hi ha, però, una altra lectura. A mi, que l’antipolítica em posa molt nerviós, penso que és molt important governar sempre que puguis. Perquè és una manera d’aplicar el teu projecte. Però hi ha una altra lectura del que va passar. El PSC va tenir visió del que venia al futur. El PSC mirava més enllà. Intentava generar confiança al seu voltant per crear governs d’esquerres a la ciutat. Aquí sí que hi va haver un lideratge del PSC. El que passa és que aquella legislatura va ser tan accidentada que el projecte es va malmetre una mica. Es va trencar una mica la dinàmica. Clar, és molt diferent està molts anys a la ciutat governant i passar de cop a les catacumbes. I en aquest sentit l’estratègia del PSC va ser bona. El PSC va ser generós a més llocs, no només a Mataró. Preparava el terreny per arribar al govern de la Generalitat.

Anem al 2011. ERC es queda sense representació, com a molts llocs de Catalunya. A Mataró la reculada és important. Abans parlava d’autocrítica. Què creu que va fer malament ERC en aquella època? O va ser més una cosa de conjuntura nacional?

Quan ets en la gestió diària de l’Ajuntament i hi poses moltes hores, el cert és que perds una mica la noció global de les coses. Recordo aquella nit missatges i trucades dient: està passant això a totes les ciutats… tot i que no consola, eh! Ho vam analitzar molt. No ens ha sortit cap factor determinant, la veritat. El resultat d’ERC a Mataró va ser molt similar a moltes altres ciutats. No hem trobat cap variable local. Nosaltres ho vam viure més preguntant-nos com podia ser que nosaltres no fóssim capaços de mitigar aquesta reculada. Com és que el factor local no va pesar més, ens preguntàvem.

No es van saber explicar?

Gestionar, i fins i tot gestionar bé, no és garantia de treure bons resultats electorals. I més, encara, en ciutats grans, com Mataró. Amb dinàmiques nacionals fortes, en uns anys que són un Dragon Khan. Passa a la majoria de ciutats. Tens molt poc marge de fugir de les dinàmiques nacionals. Però, és clar, això portat a l’extrem vol dir que, facis el que facis, és igual. I és una mica depriment…

Ara seria una mica la mateixa situació, però al revés. Si Junqueras ho fa bé, ERC tindrà l’alcaldia?

Això segur (riu) Nosaltres vam intentar treballar per aconseguir que hi hagués un factor local que fos un plus més al nacional. Quan ets a la gestió, és difícil. Si gestiones i no expliques les coses, malament. O comuniques o ja pots fer-ho excel·lent, que ningú ho sap. Trobar el punt és difícil, perquè tampoc et pots dedicar a fer propaganda perquè sí. A Mataró hi ha molta gent que només hi ve a dormir. Hem començat l’entrevista parlant d’MTVs, però també hi ha el contrari: gent que agafa les rondes de Barcelona, dorm i marxa. I de Mataró coneix el Passeig Marítim i prou més.

Però, precisament, no sembla que els votants d’ERC tinguin aquest perfil. Hi ha una certa debilitat de la secció local?

La secció local ara no és dèbil. Gens ni mica. Al contrari, és molt forta. Potser un dels problemes, sobretot abans, és que a ERC no hi havia una professionalització de la política. No hi havia experts en diferents àmbits. I hi havia errors d’aquest estil, per exemple, de manca d’experts en comunicar. Calia fer-ho millor. Últimament, la política és molt canviant. Abans, l’estabilitat era la norma; ara ja no. Quants partits hi ha ara a l’Ajuntament? ERC forma part d’aquests canvis. Fins al 2003-2005, tot és més estable. Ara, les pujades i les baixades són més freqüents. Ara que ERC té una dimensió important a l’Ajuntament, resulta que hi ha un sistema de partits esmicolat, en el qual no s’hi poden bastir ni aliances ni alternativa… Som el cap de l’oposició, però la pregunta és si la gent sap què fa el cap de l’oposició.

ERC hauria d’haver entrat al govern el 2015?

Jo era a les negociacions i era partidari de mirar de formar govern. Vaig aconseguir un mandat per mirar d’explorar això, però era complicadíssim. Considero que vam fer bé, però que no va ser només una decisió pròpia sinó també producte de l’oferta que ens feien. El 2015 van passar moltes coses. Tens un PSC absolutament renovat amb qui no ens coneixíem. I, entre altres factors, el renoven ells, per tenir gent que pensi diferent dels d’abans. Teníem menys punts per agafar-nos. I, després, tenies una CiU que volia governar. I ja està. Nosaltres hi volíem ser-hi si ens posàvem d’acord en el projecte… tenim el defecte que creiem en projectes. I amb el PSC hi va haver un cert treball durant bastants dies amb molts punts d’acord, però també algun desacord.

Com el tema de l’ingrés de Mataró a l’AMI?

No, no. Estic parlant de temes que interessen a la gent (riu). En particular, sobre la immigració. El PSC durant la campanya electoral va fer un canvi d’actitud important en la trajectòria dels darrers anys. Amb sorpreses, per nosaltres, no gaire agradables. Em consta que ells han fet la seva pròpia lectura per contrarestar els suports que han perdut i ara sembla que ho estan trampejant, però en el moment de les negociacions, per a nosaltres, això era insalvable. El tema d’AMIs i etcètera és cert, però la discrepància se situava especialment en d’altres temes, com aquest del qual us parlava, que per a nosaltres, i per mi particularment, era molt important. Com a mínim, vam intentar parlar de projectes, que és una cosa que li falta a Mataró: parlar de projectes. En canvi, CiU ens va venir amb uns càrrecs i etc. i això no ens va interessar gens. No només el contingut, sinó també la manera. La conversa va ser molt curta.

Després de les eleccions, l’ara alcalde Bote va dir que la seva prioritat era el tripartit. No sé si es va arribar a negociar o la pantalla va passar ràpidament.

Això ho va dir ell, sí. Però era un missatge molt de cara a la galeria.

Com valora aquests dos anys de govern PSC-CiU i el seu relat?

Bé, el relat no el sé. No és que jo no el sàpiga, sinó que no sembla que n’hi hagi. No sé quin és el projecte. S’ha de reconèixer que la situació és molt complicada numèricament. El sistema de partits està esmicolat i és molt difícil teixir acords. Però tenir un govern que no es parla, que es barallen entre ells… que si quan un va a signar, l’altre no ho fa… això no va bé. Quan van arribar a l’acord tots deien que ho feien per la ciutat, la ciutat i la ciutat. Però no sé si a la ciutat li va bé un govern format per gent que no va junta. Quin sentit té? Hi ha una regidoria que fa coses, l’altra que també… però l’orquestra no està afinada.

I en Francesc Teixidó com a cap de l’oposició? Com el valores?

Els quatre regidors que ERC té a l’Ajuntament estan fent una feina ingent. Molt ingent. Estan treballant moltíssim, com mai. Ara que els hem repassat tots, potser no hi ha hagut cap grup d’ERC que hagi treballat tant com aquest. L’oposició és molt ingrata. Som la referència de l’oposició, però bé, dins de la gratitud de ser a l’oposició. El que toca el propera mandat és que ERC tingui l’alcaldia. Que Francesc Teixidó sigui el proper alcalde de la ciutat.

Hi aposta?

En Francesc és un amic personal. Seria la quarta vegada que es presenta, i això potser no suma massa en aquests temps, però té l’experiència necessària. De tots els regidors, excepte en Quim Fernández, és el que té més experiència. Però, compte, perquè que en Francesc hi porti anys no vol dir que sigui classe política. Hem començat l’entrevista parlant de classe política, però jo em referia a gent que ha estat molts anys al mateix lloc, sense moure’s. En Francesc, en canvi, ha passat per tots els papers de l’auca. Em sembla que seria un bon alcalde. Li toca. Ens toca.

Quan vam entrevistar a Jordi Surinyach, suggeria que a les properes municipals calia fer un Junts pel Sí a la mataronina. Què en diu la secció local d’ERC?

En aquella entrevista ell deia moltes coses i no tirava gaires floretes cap a ERC com per després demanar fer un Junts pel Sí a la mataronina. No entenc l’estratègia, doncs. Si vols fer-te estimar, potser que les floretes siguin unes altres. La gent de CiU d’abans, i ara del PDeCAT, fan una mica la cançó de l’enfadós. Pensen que si ERC i PDeCAT anessin junts, això seria bo pel país. A mi no m’ho sembla. I a ERC no ens ho sembla. D’aquí a les properes municipals han de passar moltes coses i em sembla aventurat dir res. Però de moment no m’ho sembla. Abans parlàvem de l’alcalde i el seu gest de cara a la galeria respecte el tripartit. Aquesta de fer el Junts pel Sí a la mataronina n’és una altra. Que ens deixin estar a nosaltres i que governin.

Això vol dir que seria partidari de prioritzar l’eix esquerra-dreta?

Bé, això és una altra cosa. Aquests missatges del PDeCAT són de cara la galeria. No me’ls crec. Jo personalment sóc partidari de governs d’esquerres a la ciutat. El problema és que, a banda d’ERC, és molt complicat configurar un govern municipal amb els altres partits d’esquerres de la ciutat. Perquè alguns no hi volen ser. Ni ho voldran, com la CUP. La gent de Podem, he sentit més opinions, però hi ha un corrent important que expressa que tampoc vol ser al govern. Per tant, no surten els números, en principi. I el PSC… doncs no sé quin PSC trobarem d’aquí dos anys. I no és tant que estiguin o no estiguin a favor del dret a decidir (que, per cert, canvien d’opinió cada dos per tres). Vam començar amb un PSC que tenia certa flexibilitat, com ERC, en el tema nacional. I tenies on agafar-te. Però no és només la qüestió nacional: fa dos anys ens vam trobar un PSC que enfocava temes com la immigració d’una manera que no ens agradava gens. El PSC ha decidit que el seu públic objectiu és un de diferent al de fa uns anys. I que estan competint amb qui estan competint. Nominalment ser d’esquerres i després no ser realment d’esquerres no em sembla una bona estratègia. Però falta molt de temps!

El 2019 el tornarem a veure a la política local mataronina?

A primera línia no m’ho plantejo ni m’hi veig. Crec que li toca a altra gent i que segur que ho faran molt bé.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

3 comments on “Sergi Penedès: “Un JxSí a la mataronina és una proposta del PDECAT de cara a la galeria”

  1. Retroenllaç: Maig 2017: el govern municipal trontolla | LaRiera48

  2. Retroenllaç: Sergi Penedès: “Han de passar més coses a banda de Les Santes. Cal construir un relat més global” | LaRiera48

  3. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: