LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Consol Prados: “A Mataró li falta un projecte transversal, que sumi diferents orígens i percepcions”

De formació sociòloga i provinent de moviments juvenils cristians com la JOBAC, Consol Prados va aterrar a la política municipal el 1995 de la mà de l’alcalde Manuel Mas. Es va integrar a la llista com a independent i en els següents quatre anys va exercir les competències de Joventut, Agermanaments i Solidaritat. El 99 amplia les seves competències a Igualtat i Solidaritat, una nova regidoria que es pretenia transversal. El 2003 és nomenada regidora de Serveis Centrals però aquell mateix any fa el salt a la política nacional de la mà de Pasqual Maragall, essent responsable de polítiques d’immigració del PSC a nivell català i esdevenint secretària d’Immigració el 2006 durant uns mesos quan el president va expulsar els consellers d’ERC del govern arran del seu no al nou Estatut. Parlamentària de nou entre 2006 i 2010, el 2011 va tornar a Mataró com a regidora a l’oposició del PSC, sota les ordres de Joan Antoni Baron. Des de 2015, està desvinculada de la política municipal i participa de projectes com a autònoma recuperant la seva formació acadèmica. RAMON RADÓ/TONI RODON/JOAN SALICRÚ

 

Vostè va entrar a l’Ajuntament l’any 1995, molt jove, en una generació que aviat va accedir a càrrecs, fruit del domini del PSC en els municipis. Va ser contraproduent?
Depèn com es miri. Jo vaig entrar a l’Ajuntament com a independent, sense estar al partit. Recordo perfectament que en Manel Mas, volia apostar per persones implicades en la vida de la ciutat però sense formar part del partit. Això és bo, és enriquidor. Jo no formava part del partit però el meu compromís ciutadà era el d’implicar-me en el projecte que m’oferia el PSC. No tenia experiència en política institucional, però sí a nivell de gestió d’entitats i participació ciutadana. Tot aquest bagatge el portes i el desenvolupes des de les institucions. És molt diferent respecte a ser de les joventuts d’un partit. Jo no vaig ser mai de la JSC i, en general, no sóc massa amiga de les joventuts dels partits. Al final, acaben agafant unes maneres de fer que formen massa part de l’organització i frenen altres visions.

Formava part d’una generació concreta, amb el malaguanyat Oriol Batista, Montse López, Quico Melero o Ivan Pera que, en certa manera, venia després de la de Mas i Baron. A nivell local, com és que s’acaba saltant aquesta generació?
En el meu cas, perquè vaig anar al Parlament i hi vaig estar nou anys més. És cert que, a nivell local, en els últims anys hi ha hagut molts canvis. I aquests canvis han portat a que saltéssim una generació. Les organitzacions, com qualsevol organisme, fan els seus processos. I canvien.

A nivell nacional, se la va ubicar en allò que s’anomenava la “generació Blackberry”. També semblava que estàveu a punt de prendre el poder i, finalment, tampoc va fructificar…
[riu] Sí, els processos a nivell local o a nivell nacional no han estat gaire diferents. Tanmateix, mai vam arribar a actuar com a generació. Alguns mitjans ens van posar tots al mateix sac, però mai vam arribar a articular-nos com a tal per assaltar el poder. Cadascú tenia diferents compromisos i el bloc era molt heterogeni. Jo no vaig formar part mai d’una cosa gaire estructurada, anava bastant per lliure. La nostra és una generació que teníem davant una gent, encara jove, amb càrrecs des de feia molt temps, que eren difícils de substituir. I, per darrere, una generació més jove que ens posava pressió. Era com una mena de sandwich.

Com veu la ciutat, ara que se la mira des de fora?
Amb una mirada diferent, perquè ara no hi estic tanta estona, surto més. La ciutat està bé, en general. S’hi viu bé. També és veritat que, quan surts de Mataró, te n’adones que la gent en té una visió esbiaixada, no es coneix gaire: molta gent es pensa que és una ciutat molt més petita.

La mataronina és una societat cada cop menys cohesionada, com indiquen les dades electorals?
Això passa una mica a tot arreu. Ara bé, sí que és cert que en el cas de Mataró hi ha una cosa diferent, que és que tenim 9 grups municipals… la fragmentació electoral és fruit del canvi que estem vivint a la societat. De les incerteses. S’ha trencat aquell vincle que feia que el vot passés de pares a fills. Ara tot és molt accelerat i fragmentat. Aquesta fragmentació és un fruit d’un canvi d’època que afecta a molts àmbits, com en el comportament electoral. Això també ha passat a Europa. A Catalunya s’hi ha afegit tot el debat sobre el dret a decidir, que hi ha afegit complexitat.

Però tenir nou grups municipals és mostra de pluralitat o és mostra de desorientació de l’electorat?
És fruit de molts aspectes. Dit això, la societat mataronina no està fragmentada. Ara bé, falten projectes transversals? Absolutament. Abans hi havia uns partits, els que fossin, que tenien projectes transversals. S’hi podien sumar perfils diferents. Ara aquesta transversalitat està més tocada.

El seu partit també?
Sí, el meu també. En general això passa. Al final tu has de pensar en el conjunt de la ciutat i en com la reequilibres. El projecte has de pretendre que sigui transversal. No només són actuacions, també és discurs. Durant altres èpoques això sí que es feia. Ara no hi és o no es visualitza tant.

“Que tot Mataró sigui Mataró”, que deia l’alcalde Baron. Ara es fan passos enrere a això? A mi em dóna la sensació que falta un projecte transversal. Que sumi diferents actors, diferents perfils, diferents orígens, diferents percepcions… No és una crítica al PSC. És una crítica general.

Hi ha aquest neguit recurrent per fer sortir Mataró al mapa…
De sempre que recordo aquesta preocupació sobre com projectar-nos enfora. I sí, segurament és veritat que hi ha moltes coses a Mataró que es fan i a fora no es coneixen. Però no aconseguirem cap projecció cap enfora si primerament no la fem cap endins. I en això no hi hem pensat massa, em temo. En aquest sentit, la Festa al Cel no complia cap d’aquests requisits. No lligava amb res de Mataró i era una cosa que passava un sol dia; hem de buscar coses molt més implantades en el dia a dia.

Com ara?
Penso, per exemple, en l’educació. Sempre hem tingut una gran aposta en el món educatiu. A l’hora de fer places d’escola bressol i, més recentment, en tirar endavant un espai com el Tecnocampus. No totes les ciutats tenen estudis universitaris, eh? Potser podríem aprofitar aquest filó i potenciar-lo. Som una ciutat de coneixement, una ciutat educadora. Per què no ho posem en valor?

I això ens pot singularitzar al país?
Hem de tenir clar que hi ha d’haver Mataró més enllà de Mataró. Hem de pensar en el territori que ens envolta, en el nostre entorn, i aprofitar sense cap mena de dubte que estem a prop de Barcelona, la marca Barcelona. Ara em feu pensar que una de les coses que es van voler fer els governs d’esquerres era crear xarxa amb la segona corona metropolitana: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, … per què Mataró no pot liderar un projecte de ciutats mitjans metropolitanes? 

Ens costa aprofitar les oportunitats que a vegades ens apareixen? Som massa porucs? Ara es debat sobre la possible ampliació del Mataró Parc. S’hauria de fer?
Sí. Si és una oportunitat bona, sí, sens dubte. Ara, no podem posar tots els ous a la mateixa cistella. Hi ha d’haver diversos projectes articulats en un tot i que una cosa compensi a una altra. A vegades tendim a pensar que amb una Festa al Cel o amb una mica més de Mataró Parc o amb el Corte Inglés ho arreglarem tot. I no és així.  

Fa poc publicàvem la dificultat d’arribar a un ajuntament paritari. En els prop de 40 anys de democràcia, encara no hem tingut cap alcaldessa. No va sent hora que en tinguem una?
És que dedicar-te a la política són renúncies. Has de renunciar a moltes coses. A més, els partits, tots, funcionen amb esquemes molt masculins. Segons el model tradicional masculí. I això n’he parlat amb altres diputades, de tots els partits, i passa a tot arreu. Si una dona vol conciliar, no pot. Això dificulta que puguem accedir a càrrecs de responsabilitat… és com si el món de la política encara estigués pensat amb la mirada dels homes. O d’un tipus de masculinitat. Això ha de canviar. Quan canviï, serà més fàcil que tinguem una dona alcaldessa. 

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

3 comments on “Consol Prados: “A Mataró li falta un projecte transversal, que sumi diferents orígens i percepcions”

  1. Retroenllaç: Consol Prados: “Sense la Llei de Barris, als barris de Mataró estaríem molt pitjor” | LaRiera48

  2. Retroenllaç: Març 2017: Nova escola i nova polèmica | LaRiera48

  3. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 24 Març 2017 by in Entrevistes al marge and tagged .
%d bloggers like this: