LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Un sostre de vidre més prim, però que encara hi és

Dotze de les 27 butaques del Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró estan actualment ocupades per dones: un 44,4%. Es tracta del nombre de dones més alt en el ple des de la recuperació de la democràcia (igualat amb les que hi va haver durant els darrers mesos de la vuitena legislatura). De tota manera, si el percentatge de dones al consistori supera el 40%, considerat el llindar mínim de la paritat, és gràcies als adéus de Miquel Rey i Xavier Caravaca, substituïts respectivament per Dolors Guillén i Maria José González. A l’inici del mandat, les dones regidores (10) representaven un 37% del ple.

Per grups, només VoleMataró –format exclusivament per dones-, CiU i CUP tenen un percentatge de dones paritari.

Tot i que hi ha hagut avenços en la representació de les dones a nivell local, els números són lluny encara de la paritat real. Arran de les eleccions municipals de l’any 2015, el percentatge de regidores a Catalunya va assolir la xifra del 37,8%. Es tracta d’una representació històrica, sobretot si es dona un cop d’ull a la trajectòria: el percentatge de regidores va ser del 4,6% en la legislatura del 1979, del 14,1% en la del 1995 i del 32,5% en la del 2011.

A Mataró, mai fins ara els consistoris sortits de les urnes han tingut una presència femenina que arribés a aquest 40%. Tot i que l’anomenat “sostre de vidre” es va aprimant mica en mica, encara no ha desaparegut. La presència de la dona ha crescut d’ençà de les dues dones i 23 homes del consistori del 1979, però encara no està normalitzada.

El dilema de les quotes

En quasi totes les discussions sobre representació de gènere i quotes a les llistes electorals acostuma a aparèixer la idea que les quotes van en contra del principi del mèrit i capacitat. És a dir, s’està renunciant a tenir polítics més preparats i capaços en nom de la representativitat en termes de gènere? Les quotes, en principi concebudes com un instrument temporal per solucionar el biaix de gènere (o qualsevol altre) en la política, estarien fent més representatives les nostres institucions, però amb el cost de fer-les de menys qualitat?

L’evidència acumulada en les dues últimes dècades en ciència política i sociologia confirma que, de fet, aquesta pèrdua de talent no s’està produint. Les dones que entren en política no tenen un nivell educatiu o formatiu inferior. De fet, en molts casos, com el de les alcaldesses, el seu nivell educatiu és superior al dels homes. Per tant, les quotes de gènere no només tenen un efecte positiu en la representativitat dels nostres ajuntaments. També el tenen sobre la seva qualitat, en el sentit que promouen la incorporació en la política de dones preparades i, al mateix temps, augmenten la qualitat dels homes regidors, atès que han de competir amb regidores més preparades que els regidors que molt probablement ocuparien el seu lloc si les quotes no existissin.

L’assignatura pendent

“Tenim una assignatura pendent: una alcaldessa a la ciutat. I no serà perquè no hi hagi hagut polítiques… tenim i hem tingut regidores molt vàlides”, comentava l’exregidora Maria José Recoder l’estiu passat en una entrevista a LaRiera48. De les 12 ciutats catalanes amb més població, la meitat –6-, estan governades actualment per una alcaldessa: Barcelona (Ada Colau), L’Hospitalet (Núria Marín), Badalona (Dolors Sabater), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlon), Girona (Marta Madrenas) i Sant Cugat del Vallès (Mercè Conesa).

La possibilitat que la ciutat tingui una alcaldessa mai ha estat gaire a prop: fins ara, cap de les formacions majoritàries ha presentat mai una dona com a cap de llista. No va ser fins l’any 1999 que una dona va optar a la vara d’alcaldessa: Montse García, d’EUiA, l’any 1999. El 2011, Mercè Feliu va ser la cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència i Mònica Lora la de Plataforma per Catalunya. Fa dos anys, de les nou candidatures que van concórrer a les eleccions, només dues estaven encapçalades per dones: VoleMataró i Plataforma per Catalunya.

 

Ramon Radó i Toni Rodon

Anuncis

3 comments on “Un sostre de vidre més prim, però que encara hi és

  1. Retroenllaç: 30 dies a La Riera 48: març 2017 | LaRiera48

  2. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

  3. Retroenllaç: La gran assignatura pendent | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 8 Març 2017 by in Reportatges.
%d bloggers like this: