LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Mataró diu adéu a la política del “gran esdeveniment”

Disseny de l’estudi d’Antoni Bou datat de 2006 sobre com podria quedar Can Cruzate arran d’un concurs públic d’idees convocat per PUMSA el 2005. Els governs tripartits d’esquerres havien apostat també per refer l’edifici amb usos comercials i residencials, però de forma menys ambiciosa del que es vol fer ara, amb un dring clarament cultural.

Quan en el dinar de principis d’any, la regidora d’Urbanisme Núria Calpe va deixar anar la idea de convertir Can Cruzate en “un nou Guggenheim” per Mataró era perfectament conscient del risc que corria. La imatge -que no té res a veure amb construir un Museu d’Art Contemporani a la ciutat i si amb plantejar un element ròtula que esdevingui el node del centre de la ciutat- era molt gràfica i de seguida va captar l’atenció dels periodistes i, posteriorment, dels mataronins. Aquests darrers, però, ho van prendre com una boutade, obeint al caràcter mataroní de “no anirem mai enlloc ni farem res de bo” que ens caldria començar a superar algun dia si volem arribar a algun lloc com a ciutat.

Però l’èmfasi en replantejar una de les peces centrals de tot el casc antic -i amb ell la plaça de l’Ajuntament i la plaça Gran- contenia una novetat significativa, que ha passat absolutament desapercebuda: el grup municipal de Convergència i Unió -en aquest cas d’acord amb la nova direcció del PDeCAT local- ha apostat en el sí del govern (i ha obtingut pel que sembla el suport del bloc socialista) per abandonar la idea que obsessivament ha torturat els polítics mataronins des de fa dues dècades, la necessitat de tenir un esdeveniment de ciutat que permetés a Mataró “aparèixer en el mapa”.

Primer va ser el Cruïlla de Cultures, després el festival Shakespeare i finalment la Festa al Cel: tres iniciatives de diferents índoles però que buscaven sempre trobar el referent que permetés a la ciutat ser identificada de lluny amb claredat. Cap d’aquestes apostes ha superat els tres anys de vida i, un cop cancel·lada la Festa al Cel, molts mataronins interessats en la cosa pública tornaven a preguntar-se: “I ara què ens inventarem?”. (També cal tenir en compte que Les Santes, sense que el govern s’ho proposés explícitament, han anat prenent aquest paper de “gran altaveu de la ciutat cap enfora” i això deu justificar la desviació de fins el 40% en les darreres edicions de la Festa Major).

Mataró no s’inventarà res de nou, en aquest sentit. Les paraules de Núria Calpe sobre la necessitat de disposar d’un edifici singular que articuli el casc antic -l’única possibilitat amb què es treballa realment és en traslladar-hi, amb el temps, la biblioteca Popular un cop sigui absorbida per la Diputació de Barcelona- obeïen al nou mantra dissenyat des de la part convergent de l’executiu i beneït, de facto, per l’alcalde David Bote (no en va Calpe serà la coordinadora del nou pla estratègic del Centre): s’ha acabat la política del “gran esdeveniment” (La regidora de Promoció Econòmica Dolors Guillén ja ho havia confirmat anteriorment, en unes declaracions que van passar massa desapercebudes: “La nostra aposta és la revitalització comercial del centre”).

No hi haurà, doncs, nous invents, ni festivals ni programacions estelars per atreure turistes: el gran esdeveniment de Mataró ha de ser el seu centre antic, revitalitzat, dinàmic, capaç d’atraure tant mataronins com viatgers. Si hi ha d’haver algun acció festiva, algun festival, en tot cas, serà vinculat a això.

Tot un missatge, òbviament, quan el debat públic a la ciutat gira les darreres setmanes a redós de la possible ampliació del centre comercial Mataró Parc. Pels convergents al govern, si l’empresari murcià Tomás Olivo presenta una proposta d’ampliació, s’estudiarà. Fins llavors, res. Proactivitat, zero. Amb el que cal centrar-se és amb revitalitzar el casc antic de la ciutat (que és on l’exCiU té el seu graner de vots, no cal oblidar-se’n).

Aquest és el dibuix en què el grup municipal i el partit coincideixen… i bona falta els fa treballar aquest element d’entesa, perquè l’ambient entre els perdedors i els guanyadors a la batalla del PDeCAT local és cada cop més tens. Una tensió a la qual el PSC no és aliè; la setmana passada ja advertia al seu soci de govern per la “plantada” dels exconvergents a la foto d’acord amb Ciutadans i el PP respecte els pressupostos municipals i burxava en el pacte secret amb el PP del 2011 com a possible explicació de la conducta del grup municipal de CiU.

Advertisements

2 comments on “Mataró diu adéu a la política del “gran esdeveniment”

  1. Retroenllaç: 30 dies a La Riera 48: febrer 2017 | LaRiera48

  2. Retroenllaç: De l’Atur a PUMSA: Diccionari a l’equador del mandat | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26 febrer 2017 by in Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: