LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Joan López: “Si jo fos Bote, copiaria la Núria Marín, la millor alcaldessa de Catalunya”

20170127_185815

 

L’any 2015, en un article, parlava de Caixa Laietana, Robafaves i Can Miracle com a exemples del canvi de Mataró en pocs anys. Som en un impàs entre dues ciutats?

Si vas a les Rambles principals de Granollers i Badalona hi veus marques que, en el fons, reflecteixen la capacitat d’atracció de les ciutats. Aquí, en canvi, totes han marxat al Mataró Parc. Hem fet quelcom malament. Tota la història de Caixa Laietana no ha estat gratuïta. La nostra era més gran que la de Manlleu o la de Manresa i en un lloc on no hi ha teixit industrial, per tant el pes era molt més fort. La seva desaparició ha deixat un forat, que es pot veure en oficines de la Caixa Laietana convertides en botigues de xinesos, però també en els efectes que ha tingut al centre i en la precarització. Si això passa a Terrassa i Sabadell, amb més teixit industrial, es pot assimilar. Aquí, que vam passar de la industria al totxo –i, a més, un totxo municipal- el forat va ser important.

Què ha de fer Mataró per sortir d’aquest forat?

Si jo fos l’alcalde Bote, copiaria la Núria Marin. És la millor alcaldessa que té Catalunya. Hi ha algú com la Colau, que està plena de dogmes i punyetes i, al costat, n’hi ha una que diu: “miri, si vostè no ho vol, ja ho agafem nosaltres”. Marxes de la ciutat de la Justícia cap a l’aeroport i allà hi ha de tot. De debò, que vagin a preguntar-li a la Núria Marin. Jo ho posaria fàcil: poques normes, poques ordenances, poca reglamentació. Vostè què vol? Un solar? Escolti, si no ha de venir el Corte Inglés, que vingui algú altre.

Som prou atractius perquè la gent vulgui venir?

Jo sempre els dic que Mataró és un lloc fantàstic. Té mar, estem al costat de Barcelona, ben comunicat… que vinguin! Hauríem de vendre’ns més com una part de Barcelona, no ens hauria de fer cap fàstic. Som a prop de Montmeló, de La Roca Village… de la part turística. Som al rovell de l’ou. Jo, per exemple, he de reconèixer que era molt reticent al Tecnocampus, però al final és un exemple d’obstinació i d’una cosa que ha acabat sent un èxit.

Justament sobre el Tecnocampus, l’alcalde Bote planteja si està servint per reformar les bases productives.

Hi ha gent que ensenya, amb talent, gent que aprèn, dos blocs de pisos plens d’empreses innovadores… és fantàstic. Que en posin un altre al costat!

Cap a quin model hem d’anar? Ser un apèndix de Barcelona? Reindustrialitzar-nos? Alguna altra cosa?

Jo crec que el gran èxit industrial de la comarca és tot el xou amb Inditex a Palafolls. És per treure’s el barret. Quan deixi de ser alcalde, a en Valentí Agustí que l’esculpeixin. I que treguin l’escultura de Pujol que hi ha. Però veig molt complicat que el gran èxit de Palafolls es repeteixi aquí. Nosaltres, al final, som una Barcelona en petit, una ciutat molt encaixonada i amb potencial de creixement extensiu limitat.

Destacava la importància de vendre’ns. Però el Cruïlla de Cultures no hi és. La Festa al Cel, tampoc. A banda de Les Santes, què hi ha per poder vendre la ciutat?

La veritat és que això de Les Santes és un èxit. A mi personalment no m’agraden, però s’ha aconseguit crear una marca. És un altre exemple d’obstinació com el del Tecnocampus. Hi ha molts mataronins molt ben situats en el món dels mitjans de comunicació de Barcelona. S’hauria de fer el mateix en l’àmbit de l’empresa i institucional. Perquè parlin de nosaltres. Això crea un efecte d’arrossegament.

Com valora la decisió de cancel·lar la Festa al Cel?

Em poso les mans al cap. Era collonuda: es passaven una setmana abans i després parlant de Mataró a TV3. On és el problema? Venia gent, anaven a dinar, gastaven… Què és el que molesta? No he aconseguit entendre el debat. Igual que no entenia les manifestacions amunt i avall del carrer Sant Benet contra el Corte Inglés. Una parida. Hi ha un senyor que ve i diu que farà un edifici i crearà llocs de treball i li diem que no? No ho entenc.

Un debat similar és el que hi ha ara amb la possible ampliació del Mataró Parc…

Torna a ser el mateix. Quanta gent es contractarà? Tindrà feina? On és el problema de fer això? Que s’ampliï és una molt bona notícia. El Mataró Parc competeix amb La Roca Village o amb el Magic Badalona. No són ofertes excloents. El que s’han de preguntar els promotors immobiliaris i tots els altres actors és perquè hi ha una rotació acollonant de botigues al carrer Barcelona. No n’hi ha cap que sigui rentable? Quin és el model de preus comercial que fa que això no funcioni? Hauria estat millor o pitjor el centre de Mataró sense Mataró Parc? Hauria estat igual! Igual! La gent que va al Mataró Parc no són només de Mataró. Venen de tot arreu. Si el Mataró Parc no hi fos, ara anirien a un altre lloc. Aquest ja el vam tenir als anys vuitanta amb el Pryca i al final es va fer a Cabrera.

Al centre de Mataró hi veu algun element de vitalitat particular?

No. Al Centre li fa falta una sacsejada molt forta. Quan apareixen coses que estan bé, triomfen. A Can Xammar les coses han anat bé. La Marineta n’és un altre exemple. A la plaça de Cuba no li ha anat malament. Les botigues han sobreviscut, al supermercat li va bé… hi havia com una llegenda urbana a Mataró que no permetia connectar el carrer Sant Benet a Sant Josep. Ara sembla que fins i tot la gent passa per la vorera per la qual abans no s’atrevia a passar! Faltarà el forat del Corte Inglés i tota aquella zona.

La fragmentació actual frena la governabilitat? Vostè va viure una etapa de quatre o cinc partits i ara n’hi ha nou…

Si la gent ha votat això… El problema és que les visions no són tan diferents. Les visions entre Podemos i ICV són gaire diferents? No. I entre el PSC i C’s? Tampoc. L’actual Convergència es diferencia d’ERC? No gaire. El que hi ha és una trinxada de sigles, però les visions no són tan diferenciades. I no sembla que la ciutat visqui grans debats com els que abans fèiem. El port, què passa amb les Hortes… Jo a dia d’avui no veig aquests debats. Jo veig ara el PP votant el pressupost socialista amb pujades d’impostos i penso: mare meva.

Després d’uns anys en tertúlies i en l’empresa privada, no té el cuquet de tornar a l’àmbit polític?

No, en absolut. A mi la política m’encanta i vaig a les tertúlies, que m’ajuden a pagar l’hipoteca. Però, sobretot a la política municipal, has d’estar disposat a anar els vespres a coses, el dissabte a més coses, t’han de semblar fantàstiques Les Santes i la Romería del Rocío… Ningú t’obliga a fer política. Jo fent-ne m’he sentit molt honorat. Segueixo trobant una cosa quasi esotèrica que algú es llevi un dia, agafi un paper amb el meu nom i el foti en una urna. Però crec que, justament perquè això té quelcom d’esotèric i íntim, aquell que ho fa ho hauria de fer perquè està molt convençut i ho vol fer. Ara mateix tinc una empresa, fills i no estic prou motivat, sincerament.

Creu que els d’ara estan prou motivats?

Ni idea. No he parlat mai amb en David Bote i fa temps que no parlo amb en Quim Fernández. Tinc una bona opinió de José Manuel López. Ell sí que s’ho creu. De veritat.

Acaba de publicar un llibre fent broma dels tertulians, quan vostè també és un habitual de les tertúlies…

Parlo d’en Pep Andreu i aquelles tertúlies inacabables… La diferència en la política d’ara i la d’abans és la immediatesa. Això condiciona més la política que no pas la fragmentació política. El fet que rebis un excés d’inputs i d’opinions condiciona més la decisió dels polítics que res més. A vegades rebre un tuit o un whatsap sembla que t’hagi de fer canviar la decisió.

El model de la informació política ha quedat segrestat per la política?

Jo és que quan veig que diuen “farem una consulta ciutadana per decidir si farem un hotel” penso que en realitat és un acte de covardia. T’has presentat amb un programa i, quan pots manar, resulta que no manes i que ho fa la gent per tu? Doncs quina merda! La política és la via representativa de la societat. Si deixa de ser-ho perquè els representants dimiteixen de la representativitat i decideixen ser assemblearis, aleshores no té cap sentit la política. La idea aquesta que la tribu es troba i allà comencem tots a parlar, desvirtua la representativitat i el que fa és degradar el sentit mateix de les eleccions. Jo no tinc res contra el fet que la gent vingui al ple a parlar, però mana qui mana. Si un ciutadà vol anar al ple a parlar, pot posar-se en un partit, presentar-se a les eleccions i que l’escullin regidor. Que hi hagi un torn de precs i preguntes ciutadanes… jo segueixo pensant que això no és el Soviet!

Com a liberal, tant en allò moral com allò econòmic, vostè no és l’arquetípic perfil del PP…

El liberalisme és tenir confiança amb la gent: vostè faci el que pugui que jo no li crearé problemes, prengui les seves decisions, no esperi que li donin tot fet. Però, al final, la socialdemocràcia al final s’ha acabat imposant: el PP és un partit socialdemòcrata de dretes.

I els que no se’n surten?

Sempre seran molts menys si viuen en una societat competitiva, perquè saben que no es podran adormir. Com que una societat liberal és més rica té més possibilitats d’ajudar-los. Igualar per baix és delirant. Ara que ha guanyat el Hamon [presidenciable francès del PS] és un bon moment per reflexionar-hi. Ell diu: “escolta, treballar és una opció. El que hem de fer és establir un salari social mínim per aquells que volen subsistir, treballar a mitja jornada o fer coses que els agradin”. Jo no hi crec amb això. És totalment injust. El que tingui mala sort, passi una malaltia o ho passi malament mereix la solidaritat dels que tenen èxit. Però el que no vol fer res no mereix que jo hagi de treballar perquè ell visqui de puta mare. Com a idea és atractiva, però només servirà per donar-li més camí a la Marine le Pen, la qual cosa serà dramàtica.

Ciutadans té recorregut presentant-se com a partit liberal?

Jo no crec que Ciutadans sigui un partit liberal.

No?

A Espanya no hi ha partits liberals. El més semblant han estat els governs d’Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid. Han desregulat bastant, han baixat impostos bastant i han tingut èxits econòmics molt importants. Al sud d’Europa en general no hi ha partits liberals que governin i ningú s’atreveix a portar-ne les idees a la pràctica. A mi m’ha sorprès molt l’enquesta del CEO en el que es deia que la gent no està disposada a pagar més impostos. Jo a vegades penso “la gent és burra”, perquè sembla que gaudeixin pagant impostos.

A les tertúlies s’ha posicionat molt com a representant de l’unionisme o espanyolisme…

Jo no sóc unionista ni espanyolista, jo sóc un català no independentista. Si comences cedint amb el llenguatge, ja has perdut la batalla.

Com veu actualment el procés sobiranista?

Això ha deixat de ser un problema amb Espanya o fins i tot entre catalans i ha passat a ser un problema entre ells. A veure com ho liquiden.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

3 comments on “Joan López: “Si jo fos Bote, copiaria la Núria Marín, la millor alcaldessa de Catalunya”

  1. jordi
    15 febrer 2017

    Inditex està a Tordera !!!!!!

    M'agrada

  2. Retroenllaç: 30 dies a La Riera 48: febrer 2017 | LaRiera48

  3. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: