LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Jordi Surinyach: “El Mataró 2022 és pura propaganda electoral que diu molt poc del govern”

20161125_173054

Hi ha possibilitats que el tornem a veure de regidor?

Per favor! No m’interessa. A mi m’hauria agradat ser diputat, però al Parlament de veritat, a les Corts, no al de la senyora Pepis… (riu) A veure… quan ets regidor et penses que això és una gran cosa i no és veritat. Ser regidor a l’Ajuntament és com ser president d’una comunitat de propietaris…

A l’Ajuntament s’hi s’aprèn que el poder s’escapa de La Riera 48?

És clar. Jo he hagut d’explicar a algun regidor electe que em diu “Vaig a veure tal persona” i jo haver de dir-li “T’equivoques, això va al revés. Si aquest senyor et vol veure, ja et trucarà. No et preocupis”.

Això s’ho creuen els regidors que hi ha ara al consistori?

No.
I els que hi ha hagut en el passat?

No ho sé… Com que hem jugat a aquest joc tan perillós de criminalitzar la classe política, en aquests moments a la política hi tenim o lladres o aficionats. El país ha fet l’exercici absolutament suïcida i estúpid de dir “la classe política, tots són iguals!”. I els hem criminalitzat. Qui vol tenir un càrrec electe, ara? A la que surt algú competent, que s’hi pot dedicar i tal… se’n va corrents. És el cas Mora, això. Per què plega? Perquè no li compensa. El sacrifici personal, familiar, social, cívic… no compensa. I, a sobre, que et diguin lladre per un tema a la Federació de Municipis de cobrar 300 euros de dietes perfectament legal com s’ha demostrat.

Això repercuteix en el nivell dels polítics?

No trec mèrits a cap dels 27 que hi ha ara, però s’ha perdut qualitat perquè hi ha molt poca gent disposada a perdre quatre o vuit anys de la seva vida. Aleshores, tenim regidors que van a aprendre des del càrrec. Han de començar de zero. Passa allò que em va explicar en Pep Puig i Pla: el que marxa li diu al nou: “Escolta, hauries de fer això…”. I el nou diu: “Jo ho faré millor, gràcies”. Gravíssim error. A Mataró hi ha hagut gent potent, a l’Ajuntament, en altres èpoques. També la societat era diferent… La classe política actual és o aficionats o lladres. I la política necessita professionals!

Tornant al Partit Demòcrata. Pot arribar a guanyar les eleccions a Mataró amb els resultats tan migrats que treu en els barris perifèrics?

És que vivim en un sistema de partits totalment trencat. És un fenomen no només català sinó espanyol i europeu. No hi ha una situació electoral consolidada, no se sap massa bé qui vota què. Abans Convergència era el partit dels botiguers (Esquerra també una mica). I el PSUC, el partit dels obrers. I era veritat. Però en el moment en què això es trenca i pot passar que tres persones munten una cosa com Plataforma per Catalunya i treuen tres regidors, igual que ara Ciutadans, que són quatre amics i també n’ha tret tres… només són una marca. Ei, i el que ha passat al PDECat també ha passat al PSC.  Recordem d’on veníem: el PSC tenia més regidors en l’anterior mandat que no pas en aquest… però ha quedat per davant, jo  crec que per un mal plantejament de l’antiga Convergència: per com s’havia de fer, per la marxa d’en Mora…

Amb Mora de candidat CiU hauria tingut més possibilitats de guanyar?

Estic segur que en Joan hagués guanyat! No sé com hauria guanyat, però hagués estat la força més votada. Segur. Què passarà d’aquí a dos anys? No ho sé. El PDECat haurà de fer un esforç, com el Partit Socialista… i l’haurà de fer també Esquerra Republicana, que jo crec que està en un paper d’una certa irresponsabilitat a Mataró, intentant jugar a la loteria a veure si toca. Amb tot el respecte al partit, és lícit que cada quatre anys ERC ens munti el sarau de treure les plaques franquistes dels habitatges? Si potser hi ha fotos de fa vint anys on surto jo traient aquestes plagues dalt d’una escala… Llavors què va fer el seu cap de llista [Francesc Teixidó] quan era regidor d’Habitatge? No les va treure? Home, no fotem!

Esquerra segurament no es mulla perquè, si no fa cap gran error, és probable que guanyi les properes eleccions…

De moment sembla que sí, però s’ha de veure. De tota manera, si juguen a això, no hi haurà independència… Que no hem quedat que d’aquí a un any farem un nou país? Aleshores tot el sistema de partits canviarà. Ens ho creiem això o no? Sembla que la secció local d’Esquerra no s’ho creu, perquè està fent electoralisme de la fase autonòmica. Si realment pensem que d’aquí a 18 mesos passarà el que ha de passar, el que hem de fer és una coalició a les properes eleccions per reforçar les estructures del nou estat.

I és viable un Junts pel Sí a la mataronina?

No, és clar que no. Una cosa és el que es diu i l’altra la realitat. Seria desitjable, tot i que llavors entraríem en contradicció amb allò d’“els partits representen a tal col·lectiu”. Si jo segueixo el llibre oficial del full de ruta independentista, per setembre haurem fet un referèndum, l’haurem guanyat, proclamarem la independència i llavors a les eleccions locals farem una altra cosa, no? Si a Esquerra creuen amb això, ara haurien d’estar assegurant majories -sinó coalicions- en els governs locals de l’àrea metropolitana. Perquè el gran problema del procés no és només guanyar un referèndum, és ser majoria a l’àrea metropolitana.

Ha passat un any i mig del pacte entre CiU i PSC que vostè va ajudar a rubricar. Com el veu, ara mateix?

En un moment fotut. No hi ha cultura de coalició, és un govern molt de regnes de taifes. Ningú té clar què representa qui i hi ha moltes regidories controlades pels funcionaris, no pels regidors… el cas de Cultura és alarmant. Jo crec que la gestió del pacte és molt millorable. Són dos partits que governen junts però es miren de reüll. Això ja li he dit a l’alcalde. Amb un PSC que està pensant a veure amb qui governarà d’aquí a quatre anys i amb CiU que no sé en què pensa. Jo el continuo defensant el pacte, eh? I la gent del PDECat s’emprenya, perquè molts diuen que s’hauria de trencar. I jo els dic: vols anar a l’oposició? Saps el pa que s’hi dóna? Saps el fred que hi fa? Jo hi he estat vuit anys, a l’oposició… T’erosiona més a tu que a ells. Has de muntar números per sortir… i acabes sent un demagog.

El principal buc insígnia del govern és el pla Mataró 2022…

És pura propaganda electoral. Què fan amb un Pla Estratègic? Que no tenen un programa electoral? Discutim sobre el seu programa electoral o de govern, de com ho farem o de què no farem! El millorem, el valorem, fem aportacions… però sobre el seu programa! Perquè sinó no ens presentem, a les eleccions… A més, diu molt poc del govern, enfocat així. Deu ser que m’estic tornant d’esquerres amb l’edat, però en Salvador Milà té tota la raó: “competitivitat, competitivitat, competitivitat… creixement, creixement, creixement”. No s’acaba de concretar cap on va això… no hi veig un projecte clar. Si això acaba així, acabarà tenint raó Esquerra que el pacte es feia per repartir-se els càrrecs… Encara tenen dos anys i mig. Però vaja, com que arribarà la independència abans, farem una gestora… (riu)

Sembla que la ciutat ha de fer constantment un exercici de psicoanàlisi interna.

És que ara mateix no sabem cap on anem, com a ciutat. Però no només els polítics, que al cap i a la fi, són la representació de la ciutadania. Jo no veig una burgesia amb ganes -amb honroses excepcions-, ni una classe treballadora organitzada, ni unes associacions de veïns prou potents. Tot és una cosa de jugada curta, amb manca de perspectiva… Hem fet una sèrie de coses: el Museu Tèxtil, la Nau Gaudí, el Cafè Nou… però si no hi donem un contingut, no ajudem a crear teixit productiu i teixit ciutadà… Què passa amb el Museu Tèxtil? No hi va ningú, perquè és un bolet. Què fem amb el centre de la ciutat, que és el pati del darrera de la ciutat des de fa 40 anys?

Quin és el desllorigador, doncs, per tornar a encaminar el rumb de la ciutat?

Va haver-hi un moment en què Mataró se’n sortia. Amb en Manuel Mas i en Salvador Milà hi havia un projecte de ciutat. Una altra cosa és que hi estiguessis d’acord: jo vaig ser-ne i en sóc molt crític, però era un projecte de ciutat que va reeixir. Ara seguim vivint d’aquell esquema. El que es mor no acaba de morir i el que ha de néixer no acaba de sortir. Estem en un moment d’impàs i necessitem societat civil forta. I societat civil no és Òmnium Cultural: calen empresaris forts, treballadors forts, organitzacions socials fortes… i això no hi és a Mataró. En canvi, a Terrassa i a Sabadell sí que hi ha estat. Es pot canviar, però s’ha de començar de treballar. A l’època d’en Milà ell sempre deia que s’havia de sargir la ciutat. Doncs ara és el moment de projectar la ciutat. Hi ha quatre o cinc projectes per tirar endavant: centre de la ciutat, on caldria donar la volta a Can Cruzate, que hauria de ser el Born de Mataró; la gran anella verda-blava, que la tenim absolutament malmesa i té una potencialitat enorme; i finalment s’ha d’invertir en educació i coneixement. Els empresaris del sector del coneixement es queixen que no tenen mà d’obra preparada.

Per això representa que es va fer el Tecnocampus, no? Una altra cosa és que efectivament es generin aquests perfils professionals…

Això és a una perspectiva a deu, quinze anys, però si no està funcionant deu ser que alguna cosa falla. Cal parlar amb la ciutat, i no penso amb les juntes directives de tres entitats que no representen ningú. Parlar amb qui sigui. Una anècdota: us hi heu fixat que a Les Santes no hi va haver cap més polèmica, amb la CUP? Era tan fàcil com posar la Brigada Mòbil dels Mossos ben lluny i dialogar: “no sortiran del Pla d’en Boet i tu no fotràs merder, ok?”.  Què passava, abans? “Pels meus collons”. Doncs un pastís a la cara…

Ara tenim l’Ajuntament més fragmentat de Catalunya, amb nou grups i una regidora no adscrita.

Té a veure amb el que hem estat parlant fins ara, és l’expressió del que hi ha a la societat. No és que hi hagi nou visions de ciutat… és que jo crec que no n’hi ha ni una de consistent, al ple… (riu) És l’expressió d’aquesta desorientació social i política. Això pot anar a més o pot anar a menys, ja ho veurem. Depèn de si es consoliden lideratges, de si es fan candidatures potents…  Els partits, en tot cas, haurien de representar sectors socials. No pot ser que el president del PDECat de Mataró, que és un partit liberal, sigui un funcionari! [Xavier Penela, treballador a la Generalitat]. És una contradicció en els seus propis termes! O no seria millor que el primer secretari del PSC fos mecànic de la Hartmann? En tot cas, poden haver-hi tres o quatre grans visions, de ciutat, no més. Què hi fa Plataforma per Catalunya, aquí? Què representen? I Podem, què representa? A qui representa?

El mapa polític s’ha capgirat…

Però hi ha un espai central que haurà de col·laborar. I aquest espai central té tres potes: CiU, PSC i ERC. I aquests hauran de conformar govern acceptant que el que quedi primer serà l’alcalde. El gran avantatge és que CiU i el PSC ja no competien pel mateix espai electoral. Però amb Esquerra no passa. Jo durant les negociacions els deia: “és molt important que els sobiranistes tinguem majoria i que el PSC sigui dins”. Però no ho van entendre o no ho van voler entendre. A banda que Esquerra va fer una llista per no governar, perquè tots cobraven més fora de l’Ajuntament que dins. I en Teixidó, que és bon nano però una espècie de gallec, que mai saps si et diu que sí o que no…

Amb la cancel·lació de la Festa al Cel, sí que es rumoreja que CiU va plantejar-se seriosament sortir del govern.

La Festa al Cel a mi no m’agrada, ni tampoc El Corte Inglés. Jo no crec en el “Bienvenido, Míster Marshall”, però era una manera de projectar la ciutat, t’agradi més o menys. L’alternativa no és dir no a la Festa al Cel i l’esquerra es va equivocar amb el “no, no i no”. Doncs ara no hi ha res.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

One comment on “Jordi Surinyach: “El Mataró 2022 és pura propaganda electoral que diu molt poc del govern”

  1. Retroenllaç: Sergi Penedès: “Un JxSí a la mataronina és una proposta del PDECAT de cara a la galeria” | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 13 Desembre 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , , , , , , , .
%d bloggers like this: