LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

M. José Recoder: “Potser no té carisma, però no hi ha ningú que es conegui la ciutat millor que en Quim Fernàndez”

recoder-2

Aviat farà deu anys que va deixar l’Ajuntament. Abans de plegar, el seu nom havia sonat com a substituta de Joaquim Esperalba…

Uf, sí, ja fa molt de temps d’això…

Finalment no va ser així. Se’n penedeix?

No, no, en absolut! Si ets la cap de l’oposició, hi has de dedicar moltes hores, incloent caps de setmana. Jo tenia un fill molt petit I la meva ruïna en cangurs en aquella legislatura va ser considerable… (riu). Plantejar-me ser cap de l’oposició m’hauria evitat fer altres coses, com la feina a la universitat, que amb tots els respectes és qui em paga la nòmina i la hipoteca. Jo vaig entrar al consistori perquè m’ho van demanar en Pim Esperalba i en Quim Fernández i ja vaig dir que fitxava per quatre anys. Vaig aprendre molt i va ser molt agradable, però aleshores s’hi passava el rodet. Ara es pacten coses, però abans quasi res. “Nosaltres som 14 i si t’agrada bé, sinó també”. A mi em decebia molt plantejar preguntes i precs que eren a benefici de la ciutat i rebre un no com a resposta, simplement perquè ho plantejava l’oposició. No, no i no. Això afectava molt, era cansat.

Al cap de poc, el substitut d’Esperalba a CiU, Joan Mora, va aconseguir l’alcaldia. Quina sensació creu que va generar el canvi?

Tenint en compte la composició de l’ajuntament –amb múltiples formacions i en minoria- i la relació difícil entre l’alcalde i el cap de l’oposició, jo crec que van fer moltíssimes coses. En Joan Mora tenia una gran capacitat i una mentalitat empresarial que va ser molt positiva per la ciutat. Creia que es podia portar l’Ajuntament d’una forma diferent i va fer entendre als treballadors públics que les coses es podien fer d’una manera diferent. I això que li va tocar governar en la pitjor època! El forat que hi havia a l’Ajuntament era brutal. Si ara es poden fer les coses que es fan és gràcies a les mesures que va implementar CiU. Ho van fer molt bé tenint en compte les circumstàncies dificilíssimes. A més, cal recordar que hi havia molta gent que posava les coses molt difícils; i no estic parlant dels regidors de l’oposició… Forces vives que aprofitaven qualsevol ocasió per posar travetes.

De dins de la casa?

Insisteixo: no eren els regidors de l’oposició.

Va ser prou clar el canvi de color al consistori?

Jo crec que els quatre anys de CiU van ser molt positius: les mesures econòmiques van ser claus per sostenir l’ajuntament, el canvi en el Tecnocampus va ser fonamental… Amb quatre anys més haurien pogut demostrar molt més les idees que plantejaven, però poden estar orgullosos de com va anar.

Justament, quan semblava que tot anava bé, l’alcalde decideix no continuar i inesperadament guanya el PSC…

A veure, en Joan Mora va decidir no continuar per temes personals… Jo sempre he cregut -i no és per tirar pedres a la teulada de CiU- que, quan va guanyar Convergència, el que va passar és que no va guanyar, sinó que va perdre el PSC. Vuit regidors per banda i governa en Mora per número de vots. El PSC venia d’una temporada duríssima, amb el tema PUMSA, per exemple. Un marró de tres parells de nassos que es van haver de menjar els regidors convergents. Hi havia uns regidors que feia temps que pensaven més en ells i el seu ‘cortijo’ que en la Ciutat i van rebre un vot de càstig molt important. En aquestes últimes eleccions què passa? Paguem que marxi en Mora, segur. Però també hi ha una fragmentació brutal: el de Mataró és l’Ajuntament de Catalunya amb més partits politics: nou! Deu comptant el grup mixt…

La governabilitat esdevé més complicada…

Així no es pot governar. A més, s’hi afegeixen més coses: jo vaig assistir als debats al Monumental i em vaig espantar del poc nivell intel·lectual que hi ha. Governar aquesta ciutat amb una atomització tan espectacular no és fàcil. La gent està molt descontenta i, quan això passa, espera tenir un salvador o algú que simplement anirà en contra de la política establerta.

Fer una llista per unes eleccions municipals no és fàcil. Molta gent diu “jo, si vaig a partir del número 20, d’acord”. Però costa que la gent es comprometi. La política està desprestigiada. Tothom et pot dir qualsevol impertinència i quedar-se tan ample, és molt fàcil acusar als polítics de culpables de tots els mals… Ser polític és complicat quan tens un sou limitat. O t’interessa molt i tens una vocació o tens una altra feina que pots compaginar, o no t’hi poses. La quantitat de nos que col·lecciones quan fas una llista és infinita.

Arran de la supressió de la Festa al Cel l’alcalde Mora ha estat molt crític amb el nou Ajuntament i fins i tot amb els seus companys de partit.

Normal. Per ell la Festa al Cel era una criatura pròpia: va ser una aposta personal. Ara bé, CiU actualment està en un govern de coalició, que no té ni majoria absoluta. Si et trobes que l’alcalde no és favorable a la Festa del Cel, doncs tampoc és fàcil salvar-ho. No tens majoria. A més, fer demagògia dient en què et pots gastar els diners enlloc de la Festa del Cel és molt fàcil.

Encara participa a la vida del partit?

Vaig a les reunions quan toca. Jo sóc molt amiga d’en Quim Fernández i penso que li va tocar fer campanya electoral en uns moments personals molt durs. La gent diu: per què s’hi va presentar ell? Home, els altres van decidir no presentar-s’hi! Ell va assumir la responsabilitat i jo li ho agrairé sempre. Els resultats no van ser bons? No. Ara bé, David Bote és alcalde amb els pitjors resultats del PSC de la seva història. Les coses com són.

Va perdre CiU més que guanyar el PSC?

Efectivament. I altres coses que tampoc no van ajudar, després del “cas Pujol”. No era senzill… Sovint la gent diu: “en Quim no té carisma”. Bé, potser no té carisma, però no hi ha ningú que es conegui la ciutat millor que ell. Ni que es conegui millor l’estructura de l’Ajuntament, això també us ho puc assegurar. Les Santes funcionen en part perquè s’hi dedica molt: nit i dia! És una persona molt compromesa i solvent. No tenia aquest discurs vibrant com en Mora, però en Mora podia fer de Mora perquè tenia en Quim! I ho dic amb tota l’apreci, perquè en Joan Mora va ser un gran alcalde i llàstima que no s’hi pogués quedar més, però qui mantenia la rereguarda en funcionament era en Quim Fernández. Algú havia d’estar a les calderes fent que l’engranatge funcionés.

Ara sembla que Convergència hagi de fer certa travessa del desert. El partit està musculat? Calen nous lideratges?

Ara canvia tot. S’ha fundat el Partit Demòcrata Català i ara hi tenim en Xavier Penela, una persona jove, que té molta empenta. Sortirà gent més jove? Segur que sí. De tota manera, el que faci en Quim Fernández haureu de preguntar-li a ell…

Què en pensa de l’alcalde Bote?

El vaig conèixer a la ràdio. Amb ell ens enteníem bé perquè tots dos veníem de l’àmbit universitari. Pel que veig no està sol: té persones darrera que fa molts anys que coneixen la casa i li han marcat el camí que s’ha de seguir. Realment s’hi dedica. Encara li falta molt de coneixement de com funciona la ciutat de Mataró. Segurament ell sap molt bé com funciona el barri o les associacions de veïns, però encara hi ha moltes coses que no les coneix, perquè només fa un any que és alcalde. Ja n’aprendrà.

Ara fa 10 anys de la posada en marxa de Mataró Ràdio, un procés en què hi va tenir un paper molt actiu. Com veu l’ecosistema de mitjans mataronins, en especial els públics?

No es diferencia gaire de la situació dels mitjans a tot Catalunya. Quan hi ha crisis econòmiques el primer que se sacrifica són els mitjans, perquè consideres que en pots prescindir. Això ha passat arreu. La creació de la ràdio venia perquè l’alcalde va demanar una auditoria de comunicació. Aquesta auditoria la va fer un professor de la UAB, en Pere Oriol Costa, membre del PSC i que tenia una empresa que feia aquestes coses. Va fer un estudi, va parlar amb tothom i va identificar clarament que calia una ràdio, una revista, més diners per la TV i uns panells als carrers, entre d’altres. Aleshores hi havia diners i es va fer tot. La ràdio va ser una cosa nova i ens ho vam creure. Però també vam tenir molt clar que no teníem prou diners per fer una ràdio professional durant les 24 hores del dia. Va sortir bé. N’estic contenta com a mataronina I, com a regidora a l’oposició, també vaig estar molt contenta perquè realment va ser dels pocs projectes que van ser col·laboratius. Recordo que anava a predicar la bona nova amb el regidor Esteve Terrades i, alguna vegada, fins i tot jo sola…

Al cap de deu anys, s’han assolit els objectius?

Jo voldria que la ràdio estigués més professionalitzada i que no passés que la meitat o més de la programació fos fruit del voluntariat. Jo sóc degana d’una facultat que forma periodistes i vull que tinguin feina. Ara bé, també entenc que és complicat econòmicament. Potser caldria buscar diners d’una altra banda si realment creiem el projecte. És un projecte amb la participació de molta gent, que va consolidant audiència, que informa la ciutadania… Un altre tema és la TV, que en aquests moments és un projecte molt fallit que va aguantant amb una sabata i una espardenya.

Què li sembla el projecte de fusió de tele i ràdio?

En aquests moments la comunicació als països avançats ja pràcticament no diferencia entre ràdio, TV i premsa escrita. El que tu crees és una corporació de mitjans multiplataforma. Als periodistes que formem a la facultat els ensenyem que potser hauran de cobrir una notícia i hauran de fer tres tipus de peces: tv, ràdio i web. Per tant, endavant. Si es pot fer, jo en sóc partidària. De fet, en aquests moments gent de la ràdio i de la TV ja estan treballant conjuntament.

Hem fallat els propis periodistes locals a l’hora de defensar la necessitat de tenir mitjans de comunicació locals?

Segurament no ho hem defensat prou. La premsa de Mataró ha caigut segurament en el discurs fàcil, que és sempre un mal senyal, per tal de pagar els honoraris. És molt més fàcil seguir el corrent d’allò que és políticament correcte que no el contrari. Una societat democràtica només funciona si hi ha uns mitjans de comunicació que creïn opinió pública. En general, els periodistes no defensem, o no defensem prou, la necessitat de la comunicació com un element bàsic per a la nostra societat i d’enfortiment de la democràcia.

Serà més difícil cohesionar una ciutat com Mataró sense uns mitjans potents?

El principal objectiu dels mitjans no és cohesionar. I, si vols que ho facin, te n’has d’assegurar que s’escolta o es rep a tota la ciutat. Si la TV o la ràdio només es veu entre rondes, per exemple, hi ha només una part de la ciutat que se n’assabenta. Recordo que una vegada en una reunió de la ràdio, un senyor de les associacions de veïns em va dir que ell volia fer programes de ràdio en àrab. Perquè es poguessin escoltar a la comunitat àrab. Jo li vaig respondre que potser el que haurien de fer és aprendre català o castellà, que si el que fèiem per donar-los programes en àrab no farien cap mena d’esforç per aprendre’l. Avui en dia ja hi ha persones immigrades que participen a la ràdio, però encara cal incrementar la seva participació.

En una conferència, l’any 2013, amb motiu del Dia de la Dona, es queixava que a Mataró el concepte de lideratge femení no s’entenia i no hi era present. Ni a nivell polític ni a moltes associacions. Creu que hi ha hagut algun canvi?

Per dir-ho hauria de revisar les associacions i qui hi mana, però no crec que hagi canviat massa. En el moment que vaig fer la conferència hi havia hagut un tomb força important a nivell de càrrecs, com a les Aules Sénior, dirigida molts anys per una dona, Maria Lluïsa Circuns. Aquest tema del lideratge no és exclusiu de Mataró. Un lideratge femení costa molt que es posi de manifest i, a vegades, fins i tot està mal vist. Quan una dona dirigeix una associació el comentari ràpid és “ahà! Aquesta que vol manar!”. I això no es diu mai d’un home. Jo crec que tenim una assignatura pendent: una alcaldessa a la ciutat. I no serà perquè no hi hagi hagut polítiques… tenim i hem tingut regidores molt vàlides. Però hi ha com una mena de timidesa i de pressió social.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

3 comments on “M. José Recoder: “Potser no té carisma, però no hi ha ningú que es conegui la ciutat millor que en Quim Fernàndez”

  1. Retroenllaç: M. José Recoder: “Des de fora, Mataró es veu com una ciutat que no troba el seu camí” | LaRiera48

  2. Retroenllaç: Un sostre de vidre més prim, però que encara hi és | LaRiera48

  3. Retroenllaç: 2019: l’any de les dones? | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 18 Setembre 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , , , , .
%d bloggers like this: