LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

M. José Recoder: “Des de fora, Mataró es veu com una ciutat que no troba el seu camí”

El cap del grup municipal de CiU en el mandat 2003-2007, Joaquim Esperalba, la va arribar a proposar com a successora seva com a candidata a l’alcaldia. En aquella legislatura, Maria José Recoder havia estat la número dos del doctor Esperalba a la federació nacionalista. Finalment, la seva dedicació professional va pesar més i va decidir centrar-se en la seva feina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació des de 1985. L’octubre passat va ser escollida degana de la facultat. Anteriorment havia estat vicerectora de Relacions Institucionals, adjunta als vicerectorats d’Estudis i de Qualitat i d’Ordenació i coordinadora del Campus Virtual de la UAB. Suau en les formes però contundent en els plantejaments, propera al cap del grup municipal de CiU a l’Ajuntament Joaquim Fernàndez i militant de l’antiga CDC, Recoder és doctora en Ciències de la Informació en l’especialitat de Periodisme. Amb ella fem la primera entrevista a una dona que ha estat en la primera línia política mataronina, tot i que en les butaques de l’oposició. Una de les poques, encara.
JOAN SALICRÚ / TONI RODON / RAMON RADÓ

 

mariajoserecoder

 

Abans de l’estiu es va saber que el govern municipal cancel·lava la Festa al Cel. Com ho valora?
Jo vaig anar a totes dues edicions. A la primera vam tenir la immensa mala sort que va fer un mal dia i, tot i així, hi havia molta gent a la platja. I l’any passat va ser absolutament espectacular. Des del punt de vista de promoció de la ciutat era bo fer-ho. Sempre es planteja que si l’aviació, que si la patrulla Águila, que si els militars i tot plegat… molta gent hi estava en contra, però era una manera bastant original de donar visibilitat a la ciutat. I sobretot –o almenys aquesta va ser la meva impressió- atreia públic molt divers. Jo, personalment, ho lamento. Ara, si la pregunta és què et sembla que hagin decidit que no es pot fer la Festa al Cel, jo entenc perfectament la raó que donen. Hi havia un pressupost, consideraven que s’havia de cobrir amb patrocini privat i, si el patrocini privat no hi juga, aleshores entenc que s’anul·li. Si s’hagués fet pagant-ho tot els ciutadans encara hi hauria hagut més crítiques perquè tots aquests diners es podrien haver destinat a altres coses.

Però, al cap i a la fi, també és una decisió política, no?
Els dos anys anteriors, amb minoria absoluta, es va poder fer. Aquesta vegada són dos partits que governen i l’alcalde és del PSC. I aquest alcalde sempre havia mostrat unes certes reticències davant de la Festa al Cel. Per tant, jo no sé què pensa l’alcalde Bote, però s’entén que si políticament no hi estava a favor, ho anul·lés.

Sense Festa al Cel, ni Festival Shakespeare, ni Mostra de Cinema… queden Les Santes. A banda d’això, la ciutat no té un pol d’atracció potent.
Sí. Té festivals minoritaris, molt importants, però no són suficients. En canvi, la Festa al Cel sí que realment portava molta gent a la ciutat. Per què es van perdent coses? Jo diria que té molt a veure amb el nostre tarannà. Quan jo estava a l’Ajuntament, del 2003 al 2007, a les comissions informatives sobre Cultura hi havia una cosa que quedava clara: si Les Santes funcionaven, culturalment l’any estava salvat. Jo en aquella època semblava que fos molt mala mataronina, molt poc santera, perquè una de les coses que defensava, i l’aleshores regidor Jaume Graupera n’és testimoni, era que es destinessin els diners a d’altres coses. Aboquem molts diners a Les Santes, tothom queda molt content si surten bé i durant quinze dies som més amables i carinyosos… però, de la resta, res. Es continuen fent moltes coses, eh, hi ha la programació estable al Monumental, exposicions de museus, etc. però no tenim un gran element de ciutat. Per què? Segurament per moltes coses, però intenteu plantejar al govern que redueixi un terç el pressupost de Les Santes per destinar-lo a altres coses. A veure què passa…

Som presoners de l’èxit de Les Santes?
Mireu, la setmana abans de Les Santes TV3 va emetre cada tarda el programa des de Mataró i l’excusa eren Les Santes. Per tant, no sé si en som presoners, però que no volem que ens toquin Les Santes, segur.

Aquesta dificultat de poder trobar un element diferent a Les Santes, és una metàfora de la ciutat? O buscar grans elements de projecció és una visió de ciutat antiga?
Jo crec que totes les ciutats haurien de ser capaces de trobar un element que fos diferenciador. Aquí va haver-hi la proposta de l’equip de govern anterior d’intentar muntar una mena de festes al voltant d’Elisabet Cristina d’Àustria i tot el que va passar quan va venir a Mataró. Era una proposta interessant i ho podíem fer nosaltres perquè teníem una raó històrica. Què s’hauria de fer o potenciar? A veure… el Festival Shakespeare va durar molt poquet però era una cosa minoritària. Si volem un acte de masses, la Festa al Cel atreia a moltes més masses que no pas el Shakespeare. Quedava molt bé a la programació? Oi tant, però era molt minoritari. Amb la cultura sempre hi ha la discussió entre cultura popular i alta cultura i una ciutat ha de combinar totes dues coses. De cara al futur hauríem de mirar quines potencialitats té la ciutat: el patrimoni tèxtil i industrial, l’època en què teníem una forta presència pagesa amb les Mataró Potatoes, per exemple. Per què no hi donem una empenta? O a la festa del sabre de Sant Simó, que podria ser la festa major petita de la ciutat…

Com es veu Mataró des de fora?
Jo crec que es veu com una ciutat que no troba el seu camí. Jo treballo a Bellaterra i estic al costat de Sabadell i Terrassa. O Cerdanyola, que es projecta al món sent una ciutat que té una universitat tan potent com la UAB. Tinc la sensació que Terrassa i Sabadell es projecten molt bé i aprofiten més allò de què disposen. Que no vol dir que tinguin més coses que nosaltres -de fet, tenen problemes més greus, com les taxes d’aturats i alguns barris difícils-, però són dues ciutats que ho aprofiten millor.

Deixeu-me portar les coses al terreny que conec, que és el de l’ensenyament. El principal pol de coneixement de Mataró és l’Hospital. No només a Mataró sinó a la comarca. Des de fa quatre o cinc anys tenen una quantitat de tesis doctorals extraordinària, creen grups d’investigació molt potents, són gent que publica i comencen a ser molt reconeguts en determinats àmbits, com ara el doctor Pere Clavé en temes d’esòfag.

I això ho sabem aprofitar?
Tinc la impressió que a vegades la ciutat està d’esquena als pols de coneixement -com el Tecnocampus- i s’han d’aprofitar totes les sinèrgies. Mataró no pot ser només una ciutat dormitori, cal trobar nínxols de productivitat. Semblava que durant l’època de l’alcalde Mora hi havia interès per crear un àmbit de comunicació audiovisual o d’indústries culturals relacionades amb aquest tema. No vull dir que sigui fàcil, no hi ha res que sigui fàcil però crec que això s’hauria de potenciar. I també hi ha un altre tema important de la ciutat: el mar. Tens el mar aquí, per tant cal potenciar qualsevol tipus d’indústria i tipus de coneixement que tingui relació amb el mar, amb el passeig marítim i amb els vuit quilòmetres de platja.

Ara ha tret el tema del Tecnocampus. Quina valoració en fa? Sembla que en termes econòmics és un èxit i ja no suposa cap cost per a l’Ajuntament…
Del 2003 al 2007 no es plantejava pas el Tecnocampus com és ara…

Què vol dir?
Aquest és un tema molt rellevant. Si busqueu a l’hemeroteca, segur que en algun lloc hi ha un comentari crític meu sobre la creació del Tecnocampus. Quan es va inaugurar el 2010 -que qui ho va inaugurar estava molt content carregant contra l’oposició-, el Tecnocampus era bàsicament un projecte de caràcter urbanístic. Recordeu que era l’època que les vaques eren molt grasses. Per tant, el producte universitari era una cosa fluixíssima: dues universitats implicades (UPC i UPF) i amb unes titulacions que es repetien en molts altres centres arreu de Catalunya. Sense una gran capacitat de sortida. Ara, el projecte ha canviat molt i jo reconec molt tant a en Miquel Rey com a la Dolors Guillen l’empenta que han donat perquè el Tecnocampus es transformi. Deixeu-me afegir una cosa. Jo vinc del món universitari i ho veig molt clar: el creixement no es pot basar en anar posant titulacions, sinó en consolidar allò que tens. Una universitat funciona si tens uns grups d’investigació que funcionen. I, per tant, el Tecnocampus i l’Hospital de Mataró haurien de tenir unes sinèrgies molt més profundes. Hi ha titulacions que tenen a veure amb ciències de la salut en què es podrien buscar enllaços.

La idea inicial del Tecnocampus era renovar les bases industrials de la ciutat…
Sí, el centre va començar amb enginyeries, tot i que ara hi ha de tot.

Però l’objectiu inicial s’ha complert? El Tecnocampus funciona per allò que havia de servir? O aquesta idea de crear un pol que renovi la indústria està passada de moda?
Apostar per la ciència no és una cosa que mai es pugui considerar passada de moda. No podem competir amb costos, sinó en qualitat. Als països europeus més industrialitzats competeixes amb la qualitat del producte que elabores, que vol dir que a vegades no cal que el fabriquis, sinó que el pensis. Per exemple, no cal que fabriquis el mitjó que es converteix en fluorescent a la nit, sinó que el pensis. Això la ciutat fa temps que ho va entendre. Recordeu que fa poc es van crear uns teixits que canvien de color quan toquen l’aigua? Doncs fa poc unes nedadores de natació sincronitzada ja el duien i tothom en va quedar encantat. Cal buscar aquest plus. Si no tens un pol de ciència i, per tant un pol tecnològic o una universitat, serà molt difícil que puguis avançar fent productes competitius i que tinguin èxit. A Mataró es torna a fer producció tèxtil, però la producció ha canviat molt, amb un tipus de producció i teixits que països com Japó, Corea del Sud i els nòrdics ens els prenen de les mans. Cal trobar el nínxol de mercat.

La ciutat ha d’evolucionar el seu model productiu?
Sí, ja ho està fent. Però no és senzill. La composició demogràfica d’una ciutat determina molt allò que podràs fer. Quina és la formació de base que tenim? Una de les queixes que hi havia tradicionalment és que hi havia moltes persones que tenien tot just el graduat escolar o formació professional. Que no se’m mal interpreti, jo sóc l’última persona que sentireu defensar que tothom ha d’anar a la universitat, però si tu no tens la població formada per fer determinades coses, tampoc no te les podran fer. Sempre hi haurà feines de baixa qualitat. I encara hi ha una altra qüestió. A vegades demanem que els polítics ho resolguin tot i tampoc no és això. Hi ha una cosa que es diu societat civil que a vegades només surt per protestar si posen una torra d’alta tensió, però també ha de pensar com s’ha de dissenyar la ciutat. L’alcalde, els tinents d’alcaldes… no ho haurien de fer tot sols. Tots tenim una responsabilitat amb la ciutat, també les associacions culturals, veïnals, …

Creu que li falta múscul civil a la ciutat?
A Mataró hi ha una pila d’associacions… jo en sóc sòcia de moltes! Gent associada n’hi ha molta, però de disposada a liderar “a favor de” no n’hi ha tanta. Al contrari, n’hi ha molta que lidera a la contra: “està malament”, “segur que s’equivoca”… Home, dóna un marge de confiança! “La Festa al Cel està molt malament”. Per què? Per la contaminació? Per un espectacle militaritzat? Quina és la teva proposta més enllà de criticar?

 

Llegeix la segona part de l’entrevista a Maria José Recoder en aquest enllaç

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 12 Setembre 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , , , , .
%d bloggers like this: