LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

L’anell del dubte mataroní

La distinció “centre-perifèria” acostuma a ser una bona eina per analitzar els resultats electorals a Mataró. En gairebé tots els comicis, els patrons de comportament entre la zona del centre i l’Eixample acostumen a ser marcadament diferents respecte als dels barris limítrofs, tant pel que fa als partits que es voten com a la participació.

En les eleccions del 20 de desembre, la suma d’Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat va arribar al 48,7% dels vots a l’Eixample i al 56,4% al Centre. En canvi, les dues candidatures independentistes van obtenir –plegades- tot just un 6,5% dels sufragis a Cerdanyola Sud i un 8,2% a La Llàntia. Fent una ullada a les darreres eleccions al Parlament, el contrast encara és més gran: la suma de Junts pel Sí i la CUP va enfilar-se fins al 72,5% dels vots al Centre i al 66,1% a l’Eixample, mentre que se situava en el 20,3% a La Llàntia i el 16,6% dels vots a Cerdanyola Sud. És evident que el nostre context immediat i la gent amb qui ens relacionem de forma pròxima té un impacte indubtable en la cosmovisió de cadascú i, així mateix, també en el comportament electoral.

No obstant això, aquesta categorització amaga una altra realitat, molt més complexa, de la geografia mataronina. La dialèctica “centre-perifèria” no fa justícia a un tercer “anell” en què les realitats estan més mesclades: l’àrea situada entre l’Eixample i el Pla d’En Boet, Peramàs i el sud de Cirera i els Molins. Zones en general de nova construcció on hi conviuen generacions de mataronins de procedència interna diversa. Un anell “electoral” difuminat que fa de transició entre el centre i la perifèria i que, a grans trets, podríem traçar al voltant de la ronda Alfons XII, el Camí de la Geganta i la Ronda Cervantes.

 

CLICA PER CONSULTAR EL DETALL DE CADA SECCIÓ CENSAL

mapa fragmentacio

Les zones d’alta competitivitat són espais urbans on el comportament electoral és més inestable, gairebé tots els partits hi treuen un suport raonable i els patrons varien de forma més remarcable entre eleccions. El proper 26 de juny, aquestes enclavaments poden determinar qui s’emporta la victòria i, pel que s’intueix, diferents partits hi poden guanyar.

En les seccions censals d’aquestes zones hi trobem diversos partits amb una quantitat rellevant de vots, mentre que en altres seccions també pot haver-hi indecisió però sempre serà entre pocs partits. Per exemple, a la secció censal 01-002, a l’Eixample, ERC, DiL i ECP van superar el 20% dels vots però de les altres formacions cap no va arribar al 8%. En canvi, a la secció 03-001, a Rocafonda, només En Comú Podem van arribar al 20% dels vots, però PSC, DiL, PP, ERC i C’s van quedar tots per damunt de l’11% dels sufragis.

La pugna entre En Comú Podem i el PSC

En les últimes eleccions generals, celebrades el 20 de desembre del 2015, En Comú Podem va guanyar les eleccions a Mataró, amb el 24,2% dels vots. A més, va ser el partit que es va imposar en més seccions censals de la ciutat (35 de 75). La majoria d’aquestes seccions censals s’ubiquen a la perifèria de la ciutat, tot i que la confluència liderada per Pablo Iglesias també va fer un bon resultat al centre, quedant segon en diverses seccions.

Malgrat tot, en l’anella mataronina descrita abans la victòria va ser molt més estreta. En aquesta zona de transició la majoria de partits hi reben un suport electoral “mitjà”, la qual cosa fa més cara la victòria. En particular, tot apunta que la competició del proper 26-J se situarà entre En Comú Podem i el PSC: en 22 seccions censals la formació morada va guanyar als socialistes, els quals van quedar-hi en segona posició. En 18 seccions la situació va ser a la inversa. La majoria d’aquestes seccions “indecises” se situen en l’anell del dubte mataroní, on també hi predominen algunes poques zones on la victòria serà disputada entre En Comú Podem i C’s.

Finalment, un últim factor pot alterar el resultat d’aquest tercer microcosmos mataroní. La participació en aquesta zona es va situar per sota de la mitjana de la ciutat, la qual cosa afegeix més incertesa a les eleccions. És difícil saber si la participació variarà (mai abans s’havien hagut de repetir les eleccions) i si això pot beneficiar un partit en concret, però la formació que aconsegueixi mobilitzar els seus votants en aquestes zones pot arribar a pintar la ciutat d’un color molt més uniforme que el dels últims anys.

CDC està perdent el seu feu al centre

En un menor grau que el de la zona de transició, els resultats del 26-J també revelen la dificultat que tindrà CDC de mantenir la victòria en la majoria de seccions centrals del centre de la ciutat. En 11 de les 14 seccions censals en què Democràcia i Llibertat (la coalició en què es presentava CDC el 20-D) va ser el partit més votat, el segon partit va ser ERC. La mitjana de vots va ser només de 4.4 punts percentuals. En la meitat, de fet, la victòria de DiL sobre ERC va venir de menys de 25 vots. Des de les europees del 2014, els republicans han estat la força més votada al centre a totes les eleccions –el 27-S, dins de la coalició JxSí-, superant Convergència en una de les zones on tradicionalment havia tingut més suport.

Més informació: Consulta els resultats del 20-D per secció censal en aquest mapa interactiu

Anuncis

One comment on “L’anell del dubte mataroní

  1. Retroenllaç: L’evolució de l’espai constitucionalista a Mataró | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 22 Juny 2016 by in Reportatges and tagged , .
%d bloggers like this: