LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Salvador Milà: “Si es fa bé, una confluència d’esquerres pot guanyar les eleccions a Mataró”

En la segona part de l’entrevista a Salvador Milà, regidor d’Urbanisme de Mataró entre 1991 i 1999 i en virtut d’això constructor de la Nova Ciutat juntament amb l’exalcalde Manuel Mas (tal com explicàvem a la primera part de l’entrevista), repassem aspectes de l’actualitat més recent. Tot i que diu que està en segona línia a la política local, Milà es mostra encantat amb la possible conformació d’una candidatura d’esquerres a la ciutat de cara a les properes municipals i lloa el nou coordinador local d’ICV, Miquel Canal. També es mostra crític amb la falta de lideratges, tan a la societat civil com en el polític, i amb les polítiques aplicades en els barris amb més presència d’immigració extracomunitària. I carrega fort contra el govern municipal i el seu pla estratègic Mataró 202. JOAN SALICRÚ/RAMON RADÓ/TONI RODON

En alguns moments en què vostè era regidor, com en el mandat 1987-1991, al consistori tan sols hi havia tres forces representades (CiU, PSC i PSUC). Ara hi ha deu grups municipals, perquè dels nou que van obtenir representació, al de VoleMataró hi ha hagut una divisió. L’acord que vostè reclama sobre el futur de la ciutat en l’àmbit urbanístic, és possible amb el ple més fragmentat de les grans ciutats catalanes?
Què és primer l’ou o la gallina? Quan està fragmentat un Ajuntament? Quan no hi ha lideratge. I el lideratge respon a una feina prèvia, no s’arregla amb una campanya de quinze dies buscant candidats improvisats i a veure qui la diu més grossa. O a veure qui vol ser candidat perquè no pot ser altra cosa.

Això ho diu per algú en concret?
No, no. Això és vàlid per tothom, no assenyalo ningú. Si mirem l’any 79, què passa? No era tan fàcil el 79: no hi havia ni un duro, no hi havia recursos, no hi havia experiència democràtica ni formació ni coneixement. Però hi havia una societat civil organitzada, que sabia molt bé què volia. Hi havia necessitats molt concretes i l’equip que entra sap què ha de fer: ha de fer escoles bressol, ha de posar aigua a Rocafonda perquè encara hi ha tifus i ha d’actuar perquè té un mar que no s’hi pot anar, que surten aigües de colors i plomes de gallina. Ara també fa falta fer això: destriar i saber què passa. No tornarem a una època de grans organitzacions polítiques i de grans moviments veïnals, però hi ha una nova societat i s’ha de crear un projecte de ciutat que hi doni resposta.

Quan es referia a la necessitat de més lideratge, què volia dir? Necessitem més societat civil o polítics que recullin correctament el missatge?
De tot. L’any 79, anar a l’Ajuntament era un honor. Feia venir trempera, era un projecte que t’agradava. I no es cobrava un puto duro. Qui vol anar avui a l’Ajuntament? Abans quan hi anaves tenies un programa fet, una organització, una gent, unes exigències, unes ganes… I la gent que s’hi ficava… podia fer altres coses i feia això per vocació.

I què ha passat?
Bona pregunta. Com és que ara no ho vol ningú? Perquè plantejar-se això vol dir a que ets un mort de gana i no tens res més a fer… o que vols especular, robar i fer-te d’or. Aquí podríem fer filosofia política i parlar de a qui li interessa que la democràcia estigui desprestigiada, com està passant. Qui pren les decisions en el 90% dels casos? Els tècnics. “Jo faig el que em diu el secretari o el tècnic… firmo i vaig a la festa major”. Faig una caricatura, però és això. En una ciutat com Mataró, de 120.000 habitants, és preocupant que no hi hagi més vocació política.

Cal, per tant, elevar el nivell dels polítics?
Sí. I el de la ciutadania, també. Insisteixo: què és primer, l’ou o la gallina? Una cosa és fruit de l’altra. Això que dic del 79 és perquè hi havia molta gent treballant i que tenia idees: hi havia gruix d’on triar. Per què ara la societat passa tan d’això? És el gran problema que tenim. Així ens va. Tampoc estic demanant un salvador de la pàtria, no. Aquí no necessitem “pablos”, ni “pedros”, perquè ja veiem què passa amb la gran política. Ha de ser un procés natural. I, per descomptat, la dispersió posa de manifest això: la manca d’elements de cohesió. Ara som una societat el segle XXI. Com podem recuperar aquella generositat cívica, de ciutat cooperativa… tots aquells valors que molta gent està traient ara. I com n’incorporem de nous, com els ecològics. Ara tot això que es vol fer amb el pla estratègic de ciutat, jo crec que és un moment important. De si passem pàgina a una manera de veure la ciutat.

Es refereix al projecte estratègic Mataró 2022, anunciat per l’alcalde Bote? L’han convocat per parlar-ne?
No, però he vist papers. “Creixement, creixement, creixement. Economia, competitivat, competència entre territoris…”. Si aquests són els valors del segle XXI dels socialistes i de la Catalunya Nova… dels del “nou país”… És que no es parla de sostenibilitat, no es parla de col·laboració, no es parla de cohesió…

El govern actual de PSC i CDC està molt convençut de la necessitat d’aquest pla.
I hi puc estar d’acord. Justament el que dic és que falta reflexió. Una altra cosa és quin és el marc teòric a partir del qual el comences a fer. Però els de l’any 2022, estaran parlant de “créixer, créixer, créixer?” De “competir, competir, competir?” Quan hi arribem, els que en saben d’això ja ens hauran passat per damunt. Què pot aportar Mataró? Una tradició que s’hauria de recuperar de ciutat cooperativa, de ciutat integradora… La característica de Mataró respecte altres ciutats era que nosaltres érem els de les manualitats, els del taller, els del teixit… no els de la metal·lúrgia, que quan se’n va anar en orris va quedar un desert. Small is beautiful. El que sap fer una agulla, demà sabrà fer un xip. L’adaptabilitat. Això ho teníem, a Mataró: la capacitat aquesta d’adaptació, d’enginy, de creació… aportem aquest element no del Silicon Valley sinó aquest segon graó de com adaptar això. Una mica és el que s’ha intentat fer amb els teixits intel·ligents, amb Cetemmsa. En sabem més de fer això que no de fer barres d’acer!

foto Milà 2

L’exalcalde Joan Antoni Baron deia que, després de la represa democràtica, s’ha relligat molt bé urbanísticament la ciutat, però en canvi no s’ha aconseguit salvar la muralla de les rondes. Que Mataró encara no està prou cohesionada entre centre i barris…
És que jo crec que no hi haurà mai una mitjana exacta de professionals liberals, petits i mitjans empresaris per metre quadrat repartits equitativament per la ciutat. El tema és si la gent de Cerdanyola treballa i es guanya la vida dignament i el mateix amb els del Centre. I si tens una certa qualitat a l’escola de Cerdanyola… aquest és el tema de la cohesió. Aleshores cadascú, d’una forma natural, es va instal·lant. Ara bé, si tens una zona inassequible és diferent… però jo crec que a Mataró no n’hi ha, de zones inassequibles. Per desgràcia potser s’han produït zones poc desitjades per anar-hi a viure. I aquí és on s’ha d’intervenir. El que no podem fer és: “agafarem deu estudiants d’arquitectura, cinc de dret, tres mestresses de casa, tres botiguers, tres empresaris i els col·locarem al carrer Poeta Punsola”, repoblarem. Això és artificiós.

Però, per exemple, quan es miren els resultats electorals, hi ha una gran diferència entre la ciutat entre rondes i l’externa a les rondes. No el preocupa, que hi hagi dinàmiques barris-centre totalment contraposades?
Si fos així, em preocuparia com a mataroní. Tampoc crec que tinguem un Mataró centre absolutament cohesionat i perfecte, també té els seus problemes. En tot cas, hi ha recursos suficients, si hi ha voluntat política, com per poder anar-ho arreglant. Tothom, però, hi ha de posar de la seva part. El problema és que a vegades només els demanem a uns que han de ser bons, benèfics, bons ciutadans…

Pot ser més clar?
Quines són les polítiques cap a Rocafonda? Criminalització, marginació del tema dels musulmans, guetització.

Però això és el producte del que s’ha fet o del que no s’ha fet?
Una combinació. És cert que quan, des del barri, constantment, estan sortint crides per part de gent en el sentit de “parlem-ne”, se’ls matxaca i se’ls diu: “d’això no se’n pot parlar”. S’hi ha d’entrar, però s’hi ha d’entrar seriosament. Quan hi ha un problema greu s’hi intervé fent un pla de barri integral. D’ocupació juvenil, de seguiment, de normalització de la pluralitat religiosa, que és un dels grans problemes que té la nostra ciutat… quan t’hi acostes, i més o menys hi convius, només fan falta dues o tres visites per saber perfectament amb qui t’has d’aliar i qui hauràs de controlar. A qui has d’ajudar que lideri i a qui cal cuidar.

Hi ha la sensació que en aquesta qüestió en el darrer mandat no s’ha fet massa cosa.
Si s’ha fet més o menys jo no vull prejutjar-ho. Però hi hauria d’haver polítiques integrals potents, és a dir, que hi hagi possibilitat de viure dignament a tot arreu i evitar les concentracions. I intervenir quan en certes escales hi comença a haver processos de substitució, exercir els drets de tempteig i retracte per poder-hi intervenir abans no es creïn fenòmens incontrolats. Jo quan era conseller d’habitatge havia proposat que a Rocafonda s’havia de fer un pla d’aplanament. D’omplir buits i desdensificar a partir de crear un teixit més amable, de comprar blocs, reconvertir-los, traslladar gent… Tot això està per fer, encara.

Anem a l’actualitat. Sembla que el seu partit ICV, a Mataró també treballa per arribar a una confluència d’esquerres. En les últimes eleccions a la ciutat ICV-EUiA, Podem i la CUP es van presentar per separat i això els va anar en contra electoralment parlant. Per què no va ser possible, anar junts?
Perquè no hi havia una base real. Podem s’acabava de crear i encara no sabíem qui és qui. No pots crear artificialment unes unitats imposades des de dalt quan no hi ha encara una experiència de treball en comú, no saps si comparteixes programa o no…. Aquest moviment [de Podem] va tenir moltes virtuts, va remoure consciències, va portar a la palestra pública gent que els partits tradicionals no mobilitzaven… però a part de fer un bon míting i una bona protesta, has de posar els punts sobre les is, posar gent que ho sàpiga fer. I el tema no és només decantar-se en funció de qui té més capacitat per poder imposar-se en una assemblea sinó qui té més capacitat per poder gestionar. I això es fa a través de crear grups de treball, confiança, buscar respostes concretes, interconnectar amb gent que no sigui d’aquests àmbits. Com Barcelona en Comú. Tant de bo en aquest proper període a Mataró es produeixi tot això.

Els móns de Podemos i ICV són acoblables?
És clar. Responen a les mateixes inquietuds socials. A vegades des d’ICV diem “estan descobrint la sopa d’all; fa molts anys que nosaltres ho diem i ningú ens feia cas”. Ells tenen la capacitat o l’han tingut que gent, en un moment determinat, s’hi agafés. Però l’àmbit, és el mateix: els sectors socials on la gent està emprenyada amb l’actual situació i que necessita una resposta que sigui no només de protesta sinó d’alternativa. Per força s’ha d’anar a la confluència, que ha d’incorporar també a gent socialista i de la CUP, però treballant en un entramat que permeti avançar i no estar-se tot el dia mirant-se el melic o definint lideratges o guanyant cartes de puresa de sang.

I aquesta confluència té possibilitats de guanyar l’alcaldia a Mataró?
Segur que sí, si es fa bé. És que és l’única alternativa que queda. Aquesta situació d’impàs ha de portar a què a Mataró es pugui conformar una majoria capaç de liderar aquesta hegemonia i de ser atractiva per liderar els sectors populars, fins als sectors joves, passant per la immigració… fins a gent d’esquerres, ecologista. Cal crear un projecte engrescador.

Miquel Canal, nou coordinador d’ICV a Mataró, representa una nova generació que arriba. És un bon símbol del relleu dins l’organització?
En Miquel Canal és una persona de la qual he quedat parat de la capacitat que té. És fresc, nou. Jo trobo que és molt vàlid, molt. I molt agosarat. M’encanta. Tant de bo n’hi haguessin més a Mataró. N’han de sortir més: que no tinguin rèmores del passat, que estiguin preparats i connectin amb la realitat del carrer. I se’ls ha d’ajudar. Tampoc poden aterrar amb un paracaigudes. Esperem que això serveixi d’exemple i es vagin consolidant nous lideratges en els cercles, a la societat… arreu.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

One comment on “Salvador Milà: “Si es fa bé, una confluència d’esquerres pot guanyar les eleccions a Mataró”

  1. Retroenllaç: Jordi Surinyach: “”El Mataró 2022 és pura propaganda electoral que diu molt poc del govern”” | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 22 Mai 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , , , , .
%d bloggers like this: