LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Els vasos comunicants de l’espai no independentista

La intensitat de la campanya electoral del 27-S s’està notant, especialment, a l’àrea metropolitana. S’hi concentra gairebé la meitat del cens electoral de Catalunya i, gràcies al sistema electoral, és més fàcil traduir el suport electoral en nombre de diputats. I els partits ho saben. Des de la pre-campanya, les apel·lacions al vot de l’“extraradi” de Pablo Iglesias o les constants arengues per mobilitzar el vot de les persones amb familiars nascuts a la resta de l’estat de Ciutadans ha posat el focus sobre un dels territoris que, electoralment, més ha canviat en els últims anys.

Mataró és una imatge a petita escala d’aquest canvi. Fa uns anys (només cal remuntar-se a les eleccions de l’any 2008), el PSC era la força hegemònica del territori. El seu suport a les eleccions generals sempre rondava el 40% dels vots (46,02% del vot l’any 2008 i 41,03% l’any 2004). Tot i que recollia menys vots en les catalanes, aconseguia encara arrossegar un electorat important, com l’any 1999, quan el van votar el 40,7% dels mataronins.

La decadència dels socialistes ha estat sonora. Del poder institucional i electoral gairebé absolut, va passar a registrar, en les últimes eleccions al Parlament, menys del 16% de vots, el seu pitjor registre històric. En els darrers anys, diverses propostes polítiques no independentistes assagen la fórmula que els situï en una bona posició per heretar aquest enorme graner de vots.

Fragmentació pel flanc més anti-independentista

A través de posar un èmfasi constant a combatre la independència, el PP pretenia anar fent forat a costa d’una part de l’electorat socialista. En les generals de l’any 2000, els populars van treure un 23,3% de vots a la nostra ciutat, situant-se com a tercera força, però pujant fins la segona posició en la majoria de barris (Cerdanyola Sud i Nord, Cirera, La Llàntia o Rocafonda, entre d’altres).

Tanmateix, el PP va perdre el monopoli del discurs anti-independentista: C’s va començar a fer forat a Catalunya i a Mataró. En les eleccions al Parlament del 2012, la formació taronja va recollir el 8,37% dels vots a Mataró, per sobre del global de Catalunya. Una tendència que es va repetir en les eleccions municipals del maig i va situar 3 regidors de la formació al consistori mataroní.

gràfic no independentistes

L’onada podemista atabala els partits consolidats

La fragmentació de l’espai no independentista no només ha vingut per la part més espanyolista. Podem va demostrar aviat que, a Mataró, tenia el seu públic, recollint més del 5,5% dels vots en les eleccions europees del 2014. El percentatge de vot de Volem (a qui Podem donava suport) va pujar fins l’11,57% en les municipals i va atorgar 3 regidores a la formació. La coalició Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), formada entre d’altres per Podem, intentarà arreplegar bona part d’aquests suports, consolidant-se com a força emergent a la ciutat.

Amb tot, les enquestes publicades fins ara assenyalen una batalla ferotge en ciutats com Mataró en dos flancs importants: un primer, el més espanyolista, entre el PP i C’s, en el que els primers intenten vendre’s com l’única força estatal capaç de frenar l’independentisme i els segons acusen els populars de manca de credibilitat i de fermesa. El segon, entre CSQEP i el PSC, pel vot més progressista, en el qual la nova política i la renovació lluitarà contra un electorat fidel i estable.

El panorama no independentista afronta les eleccions d’aquí uns dies fragmentat i amb un munt d’interrogants. A més, a tot això s’hi afegeix una bona colla d’indecisos, sobretot de l’òrbita progressista, que no veu amb convenciment ni CSQEP ni el PSC.

Un dels grans interrogants dels comicis serà la capacitat de les forces no independentistes de mobilitzar en favor seu la perifèria urbana, un graner orfe de vots amb molts dubtes de com actuarà. Així mateix, l’escenari se’ls complica quan bona part dels indecisos, també de la perifèria urbana, estan disposats a abraçar-se a altres opcions rupturistes, com la CUP. De ben segur, però, i com ja ha anat passant a Mataró, el resultat final dibuixarà en un territori més cromàtic i més lliure de tòpics que mai.

 

Toni Rodon i Ramon Radó

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 24 Setembre 2015 by in Reportatges.
%d bloggers like this: