LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

“27S: nou escenari. nous reptes”, de Maria José Recoder

mariajoserecoderLes del 27S no seran unes eleccions autonòmiques més, perquè políticament, que no legalment, tindran caràcter plebiscitari. I precisament aquest fet genera tensions entre les formacions polítiques, motiva articles periodístics abrandats defensant l’unionisme o l’independentisme i els seus respectius líders, i fa  bullir les xarxes socials amb polèmiques de tots colors. Com deia un tuit del sociòleg Salvador Cardús el 30 d’agost: “Les campanyes electorals sempre mostren el millor i el pitjor de la política. La del 27S superarà tot el que s’ha vist fins ara”. No ho deia perquè sigui profeta, sinó perquè la precampanya ja ha estat un tast de la guerra bruta que ens espera.

Cito alguns dels fets més rellevants: escorcolls mediàtics a la seu i a ajuntaments governats per CDC sota l’acusació de corrupció a veure si així aconsegueixen empastifar més el procés i als qui li donen suport; bona part dels partits polítics i de la premsa abocant-se a la jugular del president Artur Mas considerat el màxim responsable de la “divisió” de la societat  catalana i de voler trencar la sagrada unitat d’Espanya; dificultats dels ciutadans catalans que resideixen a l’estranger per exercir el seu vot; la proposta del PP per reformar el Tribunal Constitucional per poder sancionar els polítics “díscols”; tots els pesos pesants polítics, actius o retirats, fent el discurs de la por, del xantatge  emocional i de l’insult cap als ciutadans de Catalunya. A veure qui la diu més grossa. Saben que titllar el catalans de nazis és una pràctica sense càstig ¿Realment ningú que ens dedica aquest qualificatiu sap història? ¿Ignoren el genocidi que va perpetrar el Partit Nacionalsocialista alemany? ¿Han trepitjat alguna vegada Catalunya i han vist com vivim aquí? Segur que en són ben conscients de que menteixen i ho fan per pura maldat. Perquè davant de la contesa electoral, enlloc de la reflexió serena, aflora el pitjor de cada casa. I molts demostren tal incapacitat per analitzar la situació política del país – i de passada tan poca cultura democràtica-  que es limiten a negar l’evidència i qualsevol proposta que s’hagi fet des de les institucions catalanes.

Les eleccions del 27S també són diferents per les formacions polítiques que s’hi presenten. No totes les sigles que hi han concorregut en eleccions anteriors hi seran representades aquest cop. Per diverses raons: la voluntat d’alguns partits de no “disgregar” el vot unionista – (com UPyD a favor del PP i de Ciutadans)-, el trencament de coalicions polítiques que després de dècades defensen vies polítiques diferents per a Catalunya – (com CDC a favor de la independència, i UDC a favor de mantenir-se dins d’Espanya); la necessitat d’unir les forces de partits polítics i societat civil a favor de les pròpies propostes polítiques -(Junts pel Sí o Catalunya sí que es pot) -; i la percepció de cansament d’una part de la  població envers dels partits polítics tradicionals.

I qui diu canvi de sigles, diu també canvi de cares visibles. L’actual president de la Generalitat no encapçala Junts pel Sí, sinó que ho fa Raül Romeva, procedent d’ICV i bregat eurodiputat. Catalunya sí que es pot té al davant Lluís Rabell, desconegut fora del moviment veïnal barceloní, que marca perfil des dels mitjans de comunicació amb eslògans popularitzats pel moviment 15M i carregant contra tots els adversaris. Al PP Xavier Garcia Albiol substitueix la més que cremada Alicia Sánchez Camacho. A la CUP Antonio Baños succeeix David Fernàndez  i a Ciutadans, Inés Arrimadas farà un discurs encara més espanyolista que el d’Albert Rivera, que ja és dir.

I qui hi ha del Maresme que ens representi en aquestes llistes a Barcelona? Per exemple,  una política professional de l’aparell del partit com Alicia Romero, serà la número 4 a la llista del PSC i Noe Ayguasenosa, coordinadora d’ICV-EUA a Mataró, serà la candidata número 19 a Catalunya sí que es pot, on hi ha altres maresmencs. Josep Maria Mainat cantant i productor televisiu canetenc, serà el 77 de Junts pel sí.

Què pretenen les eleccions? Escollir el Parlament de Catalunya amb la finalitat de, si guanyen les formacions favorables a la independència, iniciar el procés de “desconnexió” de l’Estat Espanyol. Ens en sortirem els partidaris? No ho sabrem fins el 28S, perquè el nostre país, Catalunya, és molt plural i molt divers. I què passarà si es guanya? Ens faran fora de la Unió Europea com ens amenacen? Ho ignoro, però recordo que molts països avançats d’Europa no en formen part i viuen la mar de tranquils.

Però el que sí s’observa és que molts ciutadans europeus, i no parlo de polítics, saben qui som els catalans i el que ens passa. Em permetran uns exemples personals. A totes les oficines de turisme de França pregunten el teu número de “departament” –divisió política territorial francesa- quan demanes informació. Quinze anys enrere, quan  dèiem que érem catalans, i afegíem “Barcelone”, la resposta era “Ah, l’Espagne!”.  Aquest estiu tenien perfectament ubicada la Catalogne i eren ells qui afegien “de Barcelone?” i ni un mot sobre Espanya. Segur que tenir un primer ministre català, Manuel Valls, hi deu ajudar.

Els meus amics anglesos –no en conec de gal·lesos ni escocesos- no entenen la incapacitat dels polítics espanyols per negociar. Per a ells, el seu primer ministre David Cameron va fer el que tocava permetent el Referèndum escocès. I això que tots volien que Escòcia es mantingués dins del Regne Unit! Als anys 80, quan estudiàvem a París, em comentaven que no entenien com Espanya, que havia estat un “gran imperi”, no havia format la seva pròpia Commonwealth com sí havien fet ells -(53 Estats que tenen uns Jocs esportius comuns, programes per al desenvolupament, tractats de lliure comerç i on la reina era llavors cap d’Estat de moltes de les antigues colònies…). Ara ja entenen per què no ho van fer. La incapacitat per dialogar, la falta de cintura política, i l’escàs tarannà democràtic s’han mantingut al llarg dels segles. Un m’ha preguntat: quin és el Pla B del vostre rei davant del que passa? Bona pregunta, no? La resposta és que no sembla que n’hi hagi cap. Al cap i a la fi, és un Borbó. I així ens va.


Maria José Recoder és militant de CDC i va ser regidora de l’Ajuntament de Mataró per CiU

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 12 Setembre 2015 by in LaRiera48 and tagged .
%d bloggers like this: