LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Rellegint l’Acord de Govern, de Pep Molsosa

Avaluant polítiques i programes a la Comissió Europea, als anys noranta, el primer que fèiem era reconstruir la lògica d’intervenció, és a dir, imaginar quina lògica hi havia darrera de les propostes sovint poc estructurades dels estats membres i de les regions.

Sovint, les polítiques i programes que se’ns presentaven per obtenir recursos dels fons estructurals, eren un conjunt de bones intencions, una llarga llista d’iniciatives, projectes i activitats (una shopping list, n’hi dèiem), tot relligat amb un petit discurs genèric d’introducció.

Amb l’Acord de Govern m’ha passat una mica el mateix. I m’ha recordat també el perniciós eslògan “fets i no paraules”. Després de totes les demandes de transparència i de regeneració democràtica, de la manca de confiança reconeguda (punt 1), no sembla massa engrescador que l’Acord de Govern tingui una justificació genèrica, una definició vaga d’objectius, i una llarga llista d’idees i projectes poc articulats.

Com ho va resumir la nova alcaldessa de Madrid, a l’hora de pensar en plans i programes de govern és més adequat:

(1) explicitar clarament els grans objectius i valors que han d’orientar les polítiques,

(2) identificar després les principals problemàtiques, els dèficits més punyents, els disfuncionaments més greus que condicionen aquests grans objectius i valors,

(3) definir els objectius més concrets que han de permetre superar/millorar les problemàtiques,

(4) estudiar (amb dafos o sense) les possibles estratègies (un conjunt articulat i coherent d’accions, mesures o projectes), per aconseguir-los,

(5) considerant els recursos necessaris,

(6) i els mecanismes, maneres i criteris d’execució.

Després d’aquesta necessària introducció metodològica, i re-llegint l’Acord de Govern, veiem que comença amb una lectura una mica esbiaixada, discutible, dels resultats electorals. Els signants diuen, per exemple, que “expressen la voluntat majoritària dels mataronins de confiar el govern de la ciutat a les dues principals forces polítiques catalanistes i de progrés (punt 4) … i que al Saló de Plens hi hagi més pluralitat” (punt 5).

Després, com a grans objectius i valors, l’Acord parla del benestar social, de la defensa dels més desprotegits, de la promoció econòmica de la ciutat (punt 4), de justícia social i progrés econòmic (punt 6), i, també, de ciutadans i ciutadanes solidaris i amb drets (educació, sanitat, habitatge, subministraments, inclusió, participació), i amb oportunitats (per treballar i formar-se, per desenvolupar projectes empresarials, per innovar, per crear, per la cultura). Una ciutat ben posicionada estratègicament, amb barris per viure i conviure, i una planificació urbana compacta i cap al desenvolupament econòmic, l’interès general i la sostenibilitat (punt 7).

Pel que fa a problemàtiques de la ciutat, només surten (punt 7) les generals de la majoria de municipis catalans i espanyols: una crisi econòmica i social profunda i llarga amb conseqüències greus i evidents (atur, precarietat, falta de perspectives de futur per a molts joves, alt índex de fracàs escolar, i pobresa). No he sabut veure cap problemàtica específica, tret de les implícites quan es parla del Corte Inglés, o del finançament relativament injust del Consorci Sanitari del Maresme. De tota manera, els signants diuen tenir coincidències en el “diagnòstic de la situació de la ciutat”.

No apareixen explícitament algunes problemàtiques com la immigració (diversitat, integració, convivència …), o els recursos econòmics municipals (redistribució dels recursos de l’Estat, impostos …), tot i que s’insinua la necessitat “extra” de mantenir la funció assistencial per atendre les necessitats més urgents.  Els Ajuntaments, diu l’Acord, “continuaran sent un dels marcs institucionals per a la construcció d’una societat equilibrada, cohesionada, justa i sense discriminacions”.

Des de la Comissió Europea, els anys ’90, vàrem intentar que els Estats membres i regions invertissin en el què en dèiem capacity building, és a dir, l’enfortiment de les capacitats d’iniciativa i de promoció activa dels governs regionals i locals. No només subvencionar. Cal generar dinàmiques de cooperació participativa i efectiva en tots els àmbits. En la nostra societat cada cop més complexa i exigent, es necessita, des de la proximitat, capacitat política per trobar solucions viables i socialment acceptables, cal implicar els ciutadans en el diagnòstic i en l’execució de les solucions, ens cal saber construir col·lectivament el coneixement (Joan Subirats). Calen capacitats i maneres d’actuar adequades per animar aquests processos col·lectius de generació concertada de solucions possibles.

Pel que fa a objectius més concrets, es troben al punt I.8.B, on es diu que l’acció del govern estarà orientada al progrés econòmic i social (diversificació productiva, ocupació estable i de qualitat, igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement), al suport al teixit emprenedor, a la sostenibilitat (una ciutat ambientalment compromesa, territorialment equilibrada i activa en els àmbits comarcal i nacional), i a la cohesió social (igualtat de drets i deures i solidaritat compensadora de les desigualtats).

En la segona part (II) es precisen altre cop les “prioritats”:

A/ les persones,

B/ recuperar l’economia,

C/ educació/cultura,

D/ convivència i espai públic

que re-agrupen les accions concretes orientades a assolir uns objectius concrets: feina, reactivació econòmica, projecció de la ciutat, lluita contra la pobresa i l’exclusió, ensenyament i cultura, convivència.

No parlo de moment de la prioritat E (govern obert, honest i eficient) ni del darrer objectiu (participació, transparència, bon govern, gestió responsable i eficient), que em semblen aspectes funcionals/operatius, que cal analitzar quan parlem del com.

Aquesta segona part conté doncs la llista d’accions concretes reagrupades entorn de les 4 prioritats finalistes: 35 accions per les persones, 21 per l’economia i l’ocupació, 28 per educació i cultura, i 32 per la convivència.

No hi ha, de fet, estratègies definides que articulin de manera coherent aquestes accions, seguint l’esquema problemes concrets -> objectius concrets -> accions concretes. Sense argumentació lògica, es fa difícil explicar, entendre o comprendre els perquès de les accions. Sense “relat”  no es pot apreciar o avaluar globalment l’Acord.

No pretenc ara valorar les 116 accions finalistes acordades. Per fer-ho, caldria intentar primer reconstruir la lògica que pot haver-hi darrera, dels temes més importants. Per exemple, el de la salut, que conec una miqueta. Quina problemàtica específica i quins objectius específics justifiquen o expliquen les 7 accions concretes previstes (punt II.A)? Aquestes són les més pertinents? N’hi hauria d’altres? La proposta (interessant) de les comissions de participació, ha de servir, només, per tenir més informació? Per què diverses comissions? Què fer al Consell Rector del CSdM? Les respostes a aquestes qüestions depenen dels problemes identificats (només el dèficit relatiu de finançament del CSdM?) i dels objectius concrets adoptats.

Un altre exemple, el de l’educació/formació: el conjunt d’accions acordades podrien agrupar-se i fer-les precedir d’elements concrets de problemàtica i d’objectius específics mataronins. Fent referències a la dinàmica canviant del sistema educatiu, a les necessitats (citades) de coordinació i d’integració de tots els agents/actors locals, de promoure la consciència del lifelong learning i de recolzar l’acreditació de competències adquirides via les noves formes d’aprendre … per justificar les accions previstes.

Moltes altres accions (mobilitat, convivència, dimensió comarcal …), podrien agrupar-se per mostrar més coherència i facilitar-ne la comprensió. Potser es podria fer en els propers mesos, desenvolupament pedagògicament els diferents àmbits “estratègics”, implicant als concernits, i demostrant les noves maneres de fer les coses … el com.

Pel que fa al com, als mecanismes, criteris i maneres per realitzar les accions, per governar, en definitiva, l’Acord conté molt bones intencions. Volen ser un govern fort i plural, cohesionat i corresponsable, pactat entre diferents formes de pensar i d’interpretar les problemàtiques, eficaç i eficient en la prestació dels serveis, honest i transparent, dialogant, conciliador, consensuador, prioritzador de la participació ciutadana, retent comptes i obert als grans debats polítics i socials (part I, punts 1, 2, 3, 5 i 6).

Aquestes bones intencions contrasten, d’entrada, amb la incapacitat o manca de voluntat per integrar ERC a l’Acord de Govern, malgrat compartir probablement més del 90% de problemàtiques, objectius i accions consensuades. En una entrevista a El Punt/Avui, el nou alcalde diu que treballa pels objectius reals, que és el que la gent valorarà el 2019. És a dir, fets, no explicacions. No és una manera massa transparent d’explicar les coses i d’intentar recuperar la confiança i de generar les necessàries complicitats.

Seguint amb les formes d’actuació, a la primera part (I) es concreten els eixos fonamentals acordats per governar: un cop més, el diàleg i la participació, la transparència, l’estalvi i l’optimització dels recursos públics i de la organització municipal (punt 8).

Després, a la segona part (II.E), es detallen les 16 accions concretes per la transparència, la innovació, el bon govern i la participació. Interessants, però sense una presentació breu de la problemàtica, del balanç de les millores fetes fins ara, i dels objectius concrets a aconseguir, que les emmarqui i les justifiqui.

Per exemple, i pel que fa a la participació, una breu explicació de la situació i un petit balanç del fet fins ara, ajudaria a entendre el què i el perquè de les accions concretes acordades. En l’Acord es parla d’impulsar el Consell de Ciutat, del Consell d’Infants (II.D), del Consell de Joves (II.A), del Consell econòmic i social (II.B), del Consell Municipal de Salut (II.A), etc. Hi haurà una política global per revisar i repensar, si cal, aquestes estructures participatives ?

Altres exemples: no hi ha cap mecanisme concret de prevenció de la corrupció. Després de les tristes experiències al nostre país i a la nostra ciutat (Laietana, PUMSA, …), potser L’Acord hauria de preveure alguna acció concreta: no n’hi ha prou amb la transparència i el retiment de comptes.

Pel que fa a la necessària comunicació pedagògica (que no és la propaganda), només sembla haver-hi una referència als canals (Mataró Ràdio i a la seva fusió amb la televisió), però no als valors i continguts.

L’alcalde Bote, en l’entrevista a El Punt, reconeixia que és difícil explicar tots aquests acords amb CiU. Si ho pogués fer “un a un”, compartint taula, seria més fàcil …

Finalment, l’Acord de Govern té una tercera part (III) en què s’explica l’Organigrama municipal i el funcionament concret del Govern municipal. Caldria un altre article per valorar-los. Aquí no tinc espai, informació ni perspectiva per fer-ho.

Resumint, una llarga llista d’accions ben intencionades, que caldria re-estructurar per poder-les explicar i justificar d’una manera més clara i comprensible. Més transparent. Per garantir el diàleg i la implicació.

 

Pep Molsosa és enginyer industrial, antic cap d’unitat a la Comissió Europea

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

2 comments on “Rellegint l’Acord de Govern, de Pep Molsosa

  1. Joan Antoni Baron
    12 Juliol 2015

    Corrupció a PUMSA? Podria detallar-la?

    M'agrada

  2. Pep Molsosa
    17 Juliol 2015

    Dic que no n’hi ha prou amb la transparència i el retiment de comptes per fer front a maneres poc adequades de gestionar.

    I cito Laietana i PUMSA (podria afegir-hi les dues gerències del Consorci Sanitari del Maresme, anteriors a la del J. Esperalba), com a exemples de gerencialisme excessiu i perniciós, contrari als valors que l’Acord de Govern declara.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 11 Juliol 2015 by in Columnes d'opinió and tagged , , , .
%d bloggers like this: