LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

“Unes eleccions més obertes que mai”, de Pep Andreu

A l’escenari polític mataroní els actors estan nerviosos. Tant els que aspiren a la vara d’alcalde com els que volen saber com es veu la ciutat des d’una butaca del Ple. Cap d’ells no ho té fàcil. A CiU, surten primers a la pole position, però amb un pilot nou. En Quim Fernández té una llarga experiència al partit i a l’ajuntament. Aquests quatre anys ha estat el número dos i deixa la cartera de cultura amb molta feina feta. Té fama de dialogant, de cuiner d’aliances, i això, amb el panorama que es dibuixa, li pot ser molt útil. En contra o favor –depèn de com es miri- hi ha el fet que és un home discret i un pel tímid, tot el contrari de l’actual alcalde convergent, un Joan Mora acostumat a fer de primer actor.

Fernández es presenta amb una llista que no presenta dubtes de la seva aposta pel sobiranisme. I és que aquestes eleccions també es llegiran en clau del procés que viu Catalunya. En aquest sentit, ERC, que es va quedar sense representació ara fa quatre anys, vol tornar a l’Ajuntament cavalcant sobre l’onada que fa pujar els republicans a les enquestes nacionals i, sobretot, amb l’esperança que la primera posició a casa per les europees no sigui un fet puntual. Dalt de la taula de surf hi va un experimentat Francesc Teixidó, que ja va encapçalar la llista fa vuit anys.

Com en Fernàndez, Teixidó és discret, però també dialogant i pactista. Semblants, però també competidors per un electorat comú. Molts bruixots de la política local els veuen junts a la bola de vidre. Si és així, probablement necessitaran d’un tercer per sumar una majoria suficient per allunyar el fantasma de la inestabilitat. Tot i que segurament no es veuran pactes tancats fins després de les eleccions anunciades pel 27S, alguns visionaries entreveuen el PSC en aquest ménage à trois polític. Uns i altres semblen a les antípodes, però en política no es pot dir mai no.

El PSC es presenta amb una llista totalment renovada, encapçalada per un il·lusionat David Bote, però sense cap picada d’ullet al catalanisme. Una llista pensada per passar de puntetes sobre el debat sobiranista i mantenir el vot fidel del PSOE. Mentre el PSC no parla d’identitats, el PP fa una aposta clara pel ser català i espanyol. En això, José Manuel López, líder experimentat, no enganya. Tampoc no enganya quan diu o deixa veure que se sent molt còmode amb CiU en molts aspectes de ciutat, menys el nacional, és clar.

Ara, el PP local aposta també per arrabassar un bon nombre de votants de Plataforma per Catalunya. La formació de Mònica Lora viu enmig de les turbulències de l’autodestrucció del seu partit, tant a nivell nacional com local. El dubte és si el partit desapareixerà de l’ajuntament o la seva cap de llista serà capaç de mantenir l’acta de regidora. El PP també tem que la onada nacional i estatal de Ciutadans li pugui treure representació.

C’s, que no ha obtingut mai representació a Mataró, es presenta amb un nou cap de llista, Xavier Caravaca, antic militant del PSC, formació també preocupada per una possible fuga de electors. I és que C’s vol endur-se vots de la dreta i de l’esquerra. Entre les propostes progressistes hi figura ICV-EUiA, que, amb diversos canvis de nom, sempre ha tingut presència a l’ajuntament mataroní i coneix bé els bancs del govern i de l’oposició. Liderada de nou per Esteve Martínez, però amb una llista renovada, la formació compta amb una base electoral estable. El dubte és si la indefinició sobiranista del partit a nivell nacional, pot alterar la fidelitat d’aquesta base electoral local. Una indefinició que no coneix la CUP, que sempre ha defensat la independència del país. Amb Xavier Safont-Tria, la CUP ha tingut presència municipal durant dos mandats. Ara, amb Juli Cuèllar com a cap de llista, el partit assembleari vol tenir més representants a la casa gran aprofitant les bones expectatives a nivell nacional.

A l’escenari local hi ha demanat un lloc un altre contendent, l’agrupació d’electors Volem Mataró, marca blanca de Podemos (Pablo Iglesias no vol cremar la seva imatge i la seva marca en mil i un fronts i es reserva per l’assalt a la Moncloa). Volem, ara per ara, és una incògnita. A la seva llista, liderada per Montse Morón, hi conviuen indignats i militants d’Alternativa Vecinal, una altra agrupació d’electors que en dues ocasions es va quedar a les portes d’entrar a l’ajuntament (2.500 vots l’any 2003 i 1.800 el 2007). Com a nova proposta, caldrà saber quin és el seu programa i el seu posicionament amb el procés sobiranista. De moment, com a agrupació d’electors, és l’única formació que ha hagut de buscar recolzament per presentar-se, recollint unes dues mil signatures.

L’any 2011 es va presentar tretze candidatures. Aquest any, només nou. Però, si fa quatre anys només sis de les tretze van entrar a l’Ajuntament, aquest 24M es pot produir un ple al nou. Ara bé, tot i els bruixots i les boles de vidre, seran els electors els que decidiran finalment si entren totes les propostes. Una altra cosa són els pactes posteriors, que serà feina dels negociadors dels partits. Depenent del resultat, és probable que es torni a parlar del Pacte de Ciutat. Qui sap si aquesta vegada serà tan necessari, que bona part dels negociadors ho veuran com a única sortida per a l’estabilitat de la ciutat. Però, això ja no dependrà només de Mataró, sinó del que diguin les urnes el mes de setembre.

Pep Andreu és periodista

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 12 Mai 2015 by in Columnes d'opinió.
%d bloggers like this: