LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

CiU busca que el mandat de Mora no sigui un parèntesi

Quatre anys després d’haver assolit per primera vegada el govern municipal, Convergència i Unió acudeix a aquestes eleccions municipals amb un objectiu que no pot ser cap altre que mantenir l’alcaldia. Els resultats del 24 de maig –i els pactes postelectorals – determinaran si el mandat de Joan Mora és un simple parèntesi enmig de 32 anys de governs municipals de centre-esquerra o bé el principi d’un canvi d’hegemonia en l’àmbit local.

Mora, el candidat que va aconseguir portar CiU a l’alcaldia, va anunciar per sorpresa el mes de juny de l’any passat que no es presentaria a la reelecció. Per a rellevar-lo, la federació ha optat per l’aposta segura de l’experiència. Quim Fernández, un home que té el partit i la ciutat al cap, encapçalarà la llista de la federació després de molts anys com a regidor de La Riera 48.

L’actual regidor de Cultura i Participació i Ciutadania encapçala una llista en la qual hi ha en els primers llocs Núria Calpe (2) i Miquel Rey (4), els dos altres noms que van sonar com a successors de Mora. Els dos actuals regidors d’Unió, Pere Galbany i Olga Ortiz, no figuren en llocs de sortida; Ferran Marmol, Josep Maria Font i Pedro Juan González són els representants democristians en els deu primers llocs d’una candidatura on també hi figuren Montserrat Pujadas i Miquel Sola en nom de Reagrupament.

Regidor des de 1996, Fernández serà durant el proper mandat l’edil més veterà a l’Ajuntament, ja que Joan Antoni Baron, que va entrar al consistori el mateix any que ell, no es torna a presentar.

Menys vots a les municipals que al Parlament

Els resultats de Joan Mora fa quatre anys van ser els millors de la federació en unes municipals des de 1999. Queden, però, per sota dels que obtenia CiU els anys 80 i 90, quan Jordi Pujol governava la Generalitat amb majoria absoluta. Entre 1987 i 1995, els nacionalistes van situar-se sempre per sobre dels 15.000 vots ens les municipals, tot i que això no va ser suficient per superar el PSC de Manuel Mas. Curiosament, el 2011 la federació en va tenir prou amb poc més d’11.000 vots per “conquerir” l’alcaldia.

grafic_ciu

En els comicis locals, CiU sempre ha obtingut uns resultats inferiors als de les eleccions al Parlament, que és quan la federació obté millors resultats. De fet, a Mataró, CiU ha guanyat totes les eleccions autonòmiques excepte les de 1999 i 2003, quan el PSC de Pasqual Maragall va ser la força més votada. Fins i tot ens uns comicis que no van ser especialment positius per a la federació –va perdre 12 diputats en el conjunt de Catalunya-, CiU va aconseguir 16.620 vots a la capital del Maresme, uns resultats que, si repetís el 24-M, pràcticament assegurarien l’alcaldia per a Fernández.

El repte de penetrar als barris

Fa uns anys, quan CiU i PSC es repartien el poder a Catalunya quasi en exclusiva –els uns, la Generalitat; els altres, els principals ajuntaments-, es deia que la federació nacionalista no era capaç de governar les ciutats metropolitanes perquè eren massa complexes i s’havia de resignar a la Catalunya interior. Durant aquests quatre anys, CiU hauria d’haver aprofitat l’impuls d’estar al govern per a desmuntar alguns tòpics i donar a conèixer el seu projecte entre sectors socials en els quals fins ara els era difícil accedir.

ciu11

Fins ara, la federació ha tingut uns resultats més aviat discrets en zones com Cerdanyola i La Llàntia. En aquestes eleccions es veurà, per exemple, si l’obra de govern d’aquests quatre anys serveix per sumar suports a la bossa de votants tradicionals de CiU. En aquest sentit, el resultat de les darreres europees no és massa esperançador: a Cerdanyola Sud, per exemple, la federació va obtenir un minso 5,55% dels vots i va ser la setena força, per darrere de PSC, PP, ERC, Ciutadans i Podem. I ni a Cerdanyola Nord ni a La Llàntia va arribar a un percentatge de vot del 10%.

La fragmentació que molts auguren en el futur consistori, pot fer molt complicat a la federació superar –o fins i tot mantenir- els vuit regidors obtinguts el 2011. Això l’obligarà a buscar acords amb altres forces polítiques i Fernández ja ha assenyalat Esquerra com la seva primera opció per formar govern. Els republicans, però, no han donat el “sí” i esperen a l’endemà de les eleccions per definir la política de pactes.

 

Ramon Radó i Toni Rodon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 12 Mai 2015 by in Reportatges and tagged , , , .
%d bloggers like this: