LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

“Laietana, Robafaves, Miracle”, de Joan López

Fer una predicció sobre com serà l’Ajuntament resultant del 24 de maig és jugar-se-la a fer el ridícul. Ara bé, hi ha algunes coses que es van dibuixant i que poden ajudar a fer un esbós.

Alguns cotitzen a l’alça. ERC i Ciutadans entraran a l’Ajuntament i amb més d’un regidor. Podemos, reciclats per imperatiu legal a VolemMataró i amb la base de les antigues candidatures de l’Alternativa Vecinal de Cerdanyola, si aconsegueixen que la gent els identifiqui amb Podemos també entraran; sols els seus errors els poden deixar fora. Entre uns i els altres en poden treure ben bé vuit o nou regidors.

Altres van a la baixa. Els partits del sistema no estan de moda. El PSC, CiU, PP i ICV sumen ara 23 regidors; no seria res de l’altre món que en perdin entre tots set o vuit. És difícil saber que passarà amb la CUP; si la participació creix pot patir per seguir dins l’Ajuntament. Per a ells, com per ICV, el fenomen Podemos és mala noticia. PxC també veurà retallada la seva representació.

Amb aquest girigall qui manarà? Ara ja sabem que a l’Ajuntament amb vuit regidors es pot passar un mandat relativament tranquil. La diversitat de forces fa difícil l’entesa entre elles i per tant qui guany es molt possible que tingui l’Alcaldia. Personalment un pacte CiU, ERC, PSC és el que veig més factible, cosa que no vol dir que a mi em sembli desitjable.

CiU té un candidat poc carismàtic, però li estan fent la campanya. Si resulta que la campanya consisteix en discutir durant un mes sobre si Festa del Cel sí o Festa del Cel no, com a forma de plebiscit sobre la gestió de Mora  al llarg de la campanya, CiU guanyarà terreny. ICV, la CUP i ERC, demanant un referèndum, li fan la feina a CiU: a les eleccions el que aconsegueix que es parli dels seus temes s’emporta al gat a l’aigua. A més, a tots ens agrada que casa nostra, ni que sigui un cop a l’any, surti al mapa, i per tant la Festa del Cel és ben vista, i amb raó, per la majoria.

El PP està equivocant la campanya, mentre es dessagna pel centre amb la fuga de vots arreu de l’estat cap a Ciutadans ells insisteixen a fer una campanya dedicada a captar el votant de PxC, que no venia del PP sinó del PSC. Rato, Barcenas, Montoro, la Camarga i la falta de renovació interna els portaran als números de Mateu Ros i Carles Sabater el 1987.

El PSC s’ha renovat però no ha trobat el click diferencial de CiU. I a més CiU li ha robat la seva gran obra pòstuma, el Tecnocampus, espai en el que ningú creia excepte els socialistes i que ha tingut un boom al llarg dels darrers anys que capitalitzarà CiU.

Teixidó és l’alcaldable més “resultón”, el que cau millor, el gendre perfecte. ERC, a Catalunya, no va forta com fa uns mesos  però ha crescut molt arreu i Teixidó pot captar vot fora del seu grup ideològic més proper perquè no és radical. Faran un bon paper.

La gran incògnita és Joan Mora i CiU. De la mateixa manera que algú un dia ens explicarà perquè Rato va deixar a mig mandat el FMI algú ens explicarà en el futur perquè a mig mandat l’home que va fer possible l’alternança a Mataró ha tirat la tovallola. L’argument oficial és ideal  per una peli però no sé si cola.

Amb Camp CiU va arribar a onze regidors i això ara és impensable; CiU s’ha replegat, és molt indepe i ha de competir amb una ERC forta. La jugada dels preferentistes va ser arriscada, està per veure que als qui CiU ha pretès defensar acabin votant-los i com hauran metabolitzat els de sempre -o sigui, els de CiU- que els seus en el moment de fer pinya els donessin l’esquena i encapçalessin la manifa en contra.

Mataró no és al 2015 la mateixa del 2011: Caixa Laietana, Miracle, Robafaves, una Riera apuntalada de qualsevol manera, una entrada per la N-II de la Laia cap a l’estació per refer… Han estat quatre anys durs, molt durs, per tots, i en conseqüència per l’Ajuntament també.

Si la gent entén que no es podia fer més, CiU guanyarà. Si creu que el govern municipal s’ha tancat en els seus problemes i que ha abandonat la ciutat per centrar-se en pagar el deute i evitar la fallida de l’Ajuntament, es poden acabar preguntant: “De què em serveix a mi un ajuntament amb menys deute però que no fa res?”. Aleshores la predicció dels vuit regidors que perdran el partits del sistema es quedarà curta.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

One comment on ““Laietana, Robafaves, Miracle”, de Joan López

  1. Retroenllaç: Joan López: “Si jo fos Bote, copiaria la Núria Marín, la millor alcaldessa de Catalunya” | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 7 Mai 2015 by in Columnes d'opinió and tagged .
%d bloggers like this: