LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

“Jo, i ningú més”, de Muad Ayadi

L’evolució del mapa polític i les sinergies a les quals han donat lloc l’emergència de noves formacions polítiques i la consolidació d’unes altres, sense oblidar aquelles que semblen estar encaminades a la seva desaparició, ens empenyen novament a reobrir el debat sobre el lideratge polític, ja sigui a nivell estatal, autonòmic o municipal. I és que malgrat l’emergència de noves formacions que semblaven donar prioritat  al projecte polític davant qualsevol altra dimensió, la veritat és que aquestes han tornat a caure en la correlació d’aquests projectes amb la figura del líder, amb l’objectiu de donar major validesa i força al seu programa, i en definitiva al seu projecte polític.

Cert és que la importància de la figura del líder és inqüestionable, no obstant això, el problema sorgeix quan el projecte polític en si mateix passa necessàriament per la figura d’aquest líder. I doncs, aquest projecte polític no és més que la persona que ho lidera i ningú més. Evidentment parlem en sentit abstracte, doncs quan diem el líder i ningú més, incloem en ell el petit cercle de súbdits i submisos més lleials i afins, disposats a obeir com més se’ls mani i lluitar cegament pel líder i la seva imatge de manera irracional i ingènua, sense plantejar-se a cap moment el sentit del seu procedir.

Tenim molts exemples de formacions que s’han vist afeblides a causa de la pobresa o mediocritat de qui les liderava. Això difícilment podria ser tan dramàtic si existissin veritablement estructures de partit prou consolidades i sòlides com per redreçar el rumb del partit, organització o líder.

No té sentit avui dia que les formacions polítiques alternatives es mostrin com a tal i tornin a caure en el mateix error que la resta de formacions històriques. El cas d’ UPyD, és el clar exemple del que no ha de fer cap formació i cap líder. I més greu és la deriva “castista”, si s’accepta el terme, que s’està donant en Podemos. No és comprensible que els qui han criticat feroçment la conducta interna de les formacions clàssiques i al mateix temps hagin advocat pel model alternatiu i assembleari, decideixin emprendre novament les velles maneres i vulguin imposar un criteri determinat com ha estat en el cas de les negociacions entre Podemos Andalusia i la Presidenta Electa, Susana Díaz.

Tot projecte polític requereix d’un líder carismàtic, capacitat i instrumentalitzat, capaç de comprendre i diagnosticar la situació a la qual vol fer front, ser un bon manager d’equip i ser capaç de dirigir i resoldre les crisis, sobretot les internes.

En definitiva, un líder dotat de pensament proactiu i estratègic inexistent ara per ara en líders que es distingeixen per la seva miopia política i procedir enfocat a curt termini. En el moment en què aquest líder acabi concebent i correlacionant el projecte polític a la seva pròpia figura, i acabi assumint i atribuint-se un caràcter messiànic, en aquest moment estarem davant un líder absolutista i totalitzant. Jo i ningú més. El problema va més enllà quan es crea una moral i una ètica pròpia. Estem davant de “lobos con piel de cordero”? O dit d’una altra manera, estem davant de dèspotes amb pell de demòcrates?

Muad Ayadi és llicenciat en Ciències Polítiques

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 7 Mai 2015 by in Columnes d'opinió and tagged , .
%d bloggers like this: