LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Els límits del discurs sobre immigració

El candidat del Partit Popular a l’Ajuntament de Mataró, José Manuel López, va oficialitzar en l’acte de presentació de la seva candidatura al Casal L’Aliança, el 17 d’abril, el que havia anat insinuant durant tot el mandat sobretot a través de les xarxes socials: que s’ha acabat el temps del políticament correcte en l’àmbit de la immigració i que, per tal d’aconseguir els seus objectius polítics, anirà tan lluny com faci falta en la denúncia d’actituds de “discriminació positiva” que segons ell es fan des de l’Ajuntament en relació per exemple als comerços regentats per magrebins. Uns objectius que essencialment passen per provar de cruspir-se d’una sola queixada la Plataforma per Catalunya de Mònica Lora.

López va deixar molt clar que per aconseguir-ho serà tan agressiu com faci falta i convèncer així aquells que fa quatre anys van optar per PxC –tot i que eren majoritàriament antics votants del PSC, cal recordar-ho-. De fet, tot el seu discurs es va situar en el marc mental de la formació identitària, copiant literalment el lema que Mònica Lora va aconseguir fer calar amb força ara fa quatre anys, “Primer els de casa” -una expressió inconcreta, vaga, però absolutament eficaç-. I no només això sinó que es va posar al costat dels que els dos darrers estius han patit els sorolls provocats per la celebració de la festa del Ramadà al barri de Rocafonda i també va lamentar que en polígons industrials com els de Mata-Rocafonda hi hagi una mesquita en la mesura en què això pugui desanimar possibles empresaris a situar-hi les seves fàbriques. Per si no havia quedat prou clar, va mostrar el seu rebuig també a les famílies polígames.

El candidat popular juga amb una bona carta: sap que allò que va fer funcionar amb força PxC ara fa quatre anys és no ja deixar d’usar un llenguatge políticament correcte sinó, anant més enllà, posar veu als pensaments que una part de la població autòctona té sobre el gruix dels immigrants. Així, José Manuel López és perfectament conscient que parlar “clar i català” –sobretot si es fa en castellà- a Mataró pot seguir donant molts i molts vots.

Però aquest professor en excedència, que és un home sensat, hauria de calibrar en quina mesura aquest llenguatge calcat al de Mònica Lora no li fa perdre centralitat política i el situa com un radical –de dretes, però un radical- sense possibilitats d’arribar a acords amb cap altra formació política en el proper Ajuntament. Per altra banda fins a quin punt aquestes afirmacions estrictament vinculades a una religió o una ètnia concretes  l’emparenten amb l’anomenat “discurs de l’odi” (“hate speech”, en anglès) estigmatitzador d’una determinada realitat cultural o creença. També si s’adona de la renúncia que està efectuant de cara a uns potencials votants de la seva formació quan els marroquins puguin votar a les eleccions municipals.

Fa quatre anys tots vam pecar de bonistes en no saber captar el malestar latent en alguns barris en relació a la immigració; ara cauríem en un error encara més gran si fóssim incapaços d’entendre que, malgrat ser necessari identificar sense por realitats conflictives que tenen lloc a la nostra ciutat i combatre-les amb la màxima contundència, hi ha d’haver també uns límits en el discurs sobre immigració i que la llibertat d’expressió no tot ho pot emparar.

Advertisements

2 comments on “Els límits del discurs sobre immigració

  1. cristianescribano
    30 Abril 2015

    Veig l’article poc acurat i bastant inexacte. Volver justificar l’error de la prensa fa 4 anys, atacant a un partit com el PP de Mataró, que lluny de fer el discurs de l’odi que descriu l’article, aporta argumenta sensats i mesures per aturar la inseguretat que pateixen el veïns de barris com Cerdanyola, Rocafonda o el Palau. Fora del bonisme de les 3 décadas socialistes i el pasotisme dels convergents. El PP no tanga portes amb ningú, tret dels que només miren per la butxaca i no per Mataró. En resúm, no crec que, de preguntar a qualsevol mataroní per la seva opinió sobre les frases del discurs de José Manuel, sense dir que pertanyen a algú del PP, apostaría que el 85%, pensa exactament el mateix.

    M'agrada

  2. Pau Ferrer
    3 Mai 2015

    Senyoreta Escribano, permetim que li digui unes coses. Poc acurat és dir sense proves que un 85% dels mataronins pensa el mateix. Inexacte és cometre mil faltes ortogràfiques. Per a tots la resta, populisme xenòfob que només condueix a més conflicte.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 30 Abril 2015 by in Les anàlisis de Joan Salicrú and tagged , , .
%d bloggers like this: