LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

“Quan un més un sumen tres… una mirada a Mataró” de Paulí Mojedano

“Per generar innovació un factor clau és la hibridació, prendre dues coses totalment diferents i crear alguna cosa nova” (Andrés Schuschny)

Al respecte de la situació actual, és freqüent escoltar que el nostre món viu un procés de canvi que ve “impulsat fonamentalment per la situació de crisi econòmica”. No ho veig així. La crisi és, al meu entendre, tan sols un símptoma del que està essent una transformació molt més profunda a tots els nivells, necessària d’altra banda per poder evolucionar.

En qualsevol cas, en aquest debat les ciutats no poden restar al marge. Per suposat no la nostra, especialment afectada com està per un greu problema social com és l’elevat índex de desocupació.

Al meu entendre Mataró, com qualsevol organització humana, te dos reptes principals (la responsabilitat dels quals recau en la seva administració local):

  • La capacitat de definir una visió clara, compartida i il·lusionant
  • Articular un sistema a on els seus membres (institucions, empreses, organismes, ciutadans….), contribueixin i es beneficiïn de manera real; un sistema que integri coneixements, sensibilitats i accions

Donar resposta adequada a aquests reptes però implica desmuntar moltes creences, així com maneres de pensar i fer massa arrelades. Deia Einstein que no es pot trobar solució als problemes en el mateix nivell en que s’han creat. En aquest sentit, m’agradaria veure dirigents polítics capaços de fer valoracions amb perspectiva prou elevada. Com en la medecina convencional, se segueix situant el focus en el símptoma més que en la causa. Per entendre’ns, de vegades sembla que la política actual (en tots els seus nivells) és com donar copes a un alcohòlic per treure-li la tremolor del matí producte de la pròpia borratxera.

Es parla de la crisi com el gran problema, i s’aporten solucions que són pegats, sense adonar-se de la gran transformació de fons i sense saber que aquesta situació ens exigeix una nova manera de pensar i de gestionar no basada en el curt termini ni els interessos partidistes, sinó que requereix bàsicament dues coses: un canvi d’intencions (treballar pel be de tots d’una forma més humana) i una nova intel·ligència basada en les regles que governen els sistemes complexos.

No segueixo gaire de prop la política, tampoc la municipal. Per tant, no puc ni vull entrar en cap valoració de propostes concretes, que ni conec ni crec que hagi de comentar. Però de tant en tant llegeixes el que diuen polítics i periodistes locals, i t’adones que tots els seus anàlisis giren al voltant del resultat que traurà “tal o qual” partit i a partir d’això la ciutat serà “d’una o altra manera”. Penso que no és aquesta la qüestió, i torno al que deia abans: és necessari un “canvi d’intencions”.  I es que la política no pot ser només l’administració del “statu quo”.

Sempre hi ha escenaris d’oportunitat. Mataró els te ara, com els ha tingut sempre al llarg de la història. Fa dies inauguràvem el Museu del Gènere de Punt a Can Marfà. Mataró va ser referent mundial en aquest sector durant molts anys. Podem tornar a ser-ho en allò que decidim. Però no es tracta només de tenir un projecte, sinó de “canviar el concepte”.

La clau no és el resultat sinó el procés. No importa tant parlar d’objectius, com definir nous processos en la gestió de la cosa pública local. Revisar processos de presa de decisió, que siguin més creatius i integradors. La màxima rendibilitat no és electoral, sinó la “d’aportar valor” a la ciutat. No es un tema de dretes o esquerres, de blanc  o negre, d’independentisme o no, sinó de perspectiva adequada i d’orientació correcte o no.

En una societat en que tot està en profund procés de canvi, un dels principals reptes que es plantegen en el món actual és la capacitat que tinguem les persones de saber crear comunitats en les que els seus membres contribueixin i es beneficiïn de manera significativa. I això requereix en primer lloc, prioritàriament, canviar els processos organitzatius, productius i de presa de decisió.

El més important és l’equip humà i una visió comuna ben articulada. No hi ha projecte que no es pugui assolir amb un grup de persones compromeses i disposades a anar més enllà de si mateixes. Al meu entendre, tots els esforços de les persones que tinguin a partir d’ara la responsabilitat de gestionar els assumptes de tots, haurien d’anar dirigits a beneficiar que les persones creixin, a impulsar els processos de transformació estratègica i a establir nous camins de gestió integrada i creativa.

I aquest ha de ser un projecte de consens, autèntic, sincer. En la política actual les paraules són buides; se’ls hi ha de tornar el sentit. Tothom aspira a governar, però…. Qui vol fer-ho realment pensant, decidint i actuant d’una manera diferent?

Se m’acut que el primer punt del programa electoral de qui realment vol canviar el concepte hauria de ser que si governa “ho farà amb tots sense excepció”; un govern de tothom i més enllà de les pròpies forces polítiques; un govern sense pors ni límits. En el fons es tracta de resignar-te i seguir la història, o be d’estar disposat a crear la teva pròpia història i creure apassionadament en ella. Al final, la Història és dels que saben ser diferents.

Jo faria una senzilla pregunta als polítics locals: podríeu simplement, en pro de la ciutat, portar-vos bé entre vosaltres i col·laborar per fer un Mataró referent?

Personalment, ho tinc clar: si jo estigués en el lloc del guanyador de les eleccions a la ciutat, la meva primera prioritat seria fer un govern amb tots, de tots i per a tots.

Paulí Mojedano Singla és assessor d’empreses

 

 

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 29 Abril 2015 by in Columnes d'opinió and tagged , .
%d bloggers like this: