LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

“La ciutat de les Santes”, de Joan Safont

L’única referència a Mataró localitzable a l’obra de Salvador Espriu es troba a Primera història d’Esther. Com escriu Agustí Espriu i Malagelada a l’Aproximació al mite de Sinera, “En la desfilada […] celebrada a Susa en honor de Mardoqueu, el giravoltar dels gegants recorda a uns innominats espectadors perses la gran diada mataronina”. A la farsa sinerenca, es produeix un diàleg, on unes veïnes anuncien que “s’atansen unes trampes que fan els gegants”, que fan qüestionar a un dels personatges, Aleph, si “giravolten dansadors com els de la ciutat de les Santes”, mentre un altre, Bet, rebla, “Les Santes de juliol, gala de la maresme”. Una inequívoca referència a la capital maresmenca en un autor que va situar la vila d’Arenys de Mar, la seva història i els seus tipus al bell mig del seu univers creatiu. I una única referència que vincula la ciutat de Mataró amb la festa major de les Santes.

A finals de la dècada dels setanta, en plena Transició, un grup de joves mataronins sota el lema Les Santes. Fem-ne festa major van aconseguir recuperar unes festes que al llarg dels anys del franquisme i afectades per la proliferació del turisme, l’automòbil i la televisió s’havien anat esllanguint, convertides en una diada que els mataronins aprofitaven per marxar de la ciutat. Amb els elements tradicionals que no s’havien perdut –l’Ofici, els gegants, el ball i els focs – i les idees apreses a les jornades festives de Vilafranca, Solsona, Berga o Sitges i la complicitat dels primers ajuntaments democràtics, les Santes es van convertir, definitivament, en una festa major esperada i estimada, i al llarg dels darrers anys, amb novetats incorporades ja com a tradició, cada vegada més massiva, apreciada i coneguda arreu de Catalunya, amb un programa ben definit, actes de tota mena i uns rituals propis. Una història d’èxit, en que molts mataronins hi han deixat la seva petja.

Ara bé, darrerament, també es comença a percebre que Mataró és “únicament” la ciutat de les Santes, la ciutat que, a manca d’altres al·licients, d’altres referents interns i externs, d’altres jornades, només pot esperar cada 27 de juliol. La desaparició de bona part de la indústria tèxtil, de la Caixa Laietana, d’establiments gastronòmics i de projectes culturals amb vocació de referència fora de la ciutat, com el Cruïlla de Cultures o el Festival Shakespeare, i  a l’espera que el projecte universitari del Tecnocampus, l’aposta per la Nau Gaudí i el Museu del Gènere de Punt, l’incipient oferta hotelera i la Festa del Cel ocupin aquest espai i sense una capitalitat comarcal indiscutible, uns mitjans de comunicació o unes institucions socials i culturals d’envergadura que potser no ha tingut mai, les Santes són l’únic moment que l’autoestima dels mataronins s’eixampla i llueix. La ciutat de les Santes pot presumir de festa major i pot sentir-se’n orgullosa, però més enllà de les discussions del calendari, estem parlant de només una setmana escassa de tot un any.

El perill de conformar-nos només amb aquesta apel·latiu, amb aquests dies esplèndids i a anar passant fulles del calendari, comptant quants dies queden per la Crida de les Santes, mentre ens deixem portar per la melangia i la tristor resignada, pot acabar fent-nos més mal que bé com a ciutat. Pot acabar fent-nos arribar a la conclusió que, amb tenir una bona festa major –la millor festa major, fins i tot- ja n’hi ha prou per ser una ciutat completa, cohesionada i amb qualitat de vida, per tenir una programació cultural potent, rica, variada i d’excel·lència –i en aquest sentit no seria cap atzagaiada que algun futur consistori es plantegés la ubicació de la cartera de festes– i uns ciutadans implicats, satisfets i orgullosos de viure a la ciutat de Mataró.

Per què no som capaços d’estirar i aprofitar l’esperit de les Santes, d’aquests dies en que la ciutat s’agrada i agrada als mataronins i visitants, al llarg de l’any, en comptes de conformar-nos a viure intensament cinc dies esplèndids en contrast amb tres-cents seixanta de mediocres? Per què no som capaços de trobar d’altres motius per fer-nos conèixer, viure, treballar, gaudir i estimar una ciutat que, de moment, sembla que només és “la ciutat de les Santes”, però que podria ser la ciutat de l’horta i la gastronomia de proximitat, de la tècnica  aplicada a la nova indústria, del Barroc i l’art contemporani?

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 25 Abril 2015 by in Columnes d'opinió and tagged , , .
%d bloggers like this: