LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

PxC: entre el discurs anticasta i el nínxol antiimmigració

Com si fos un autèntic tsunami, l’entrada de Plataforma per Catalunya a La Riera 48 va venir acompanyada d’un gran terrabastall. De cop, Mataró passava a engrossir la llista d’ajuntaments amb regidors de la formació identitària: tres representants que igualaven els tres regidors que també havien entrat a les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat i Calaf i que engrossien la representació del partit en moltes altres ciutats importants catalanes, com l’Hospitalet de Llobregat (amb 2 regidors).

Mònica Lora, fins aleshores en tasques auxiliars en l’àmbit d’educació infantil, passava a ser la cara visible d’una formació que ha estat des del primer moment envoltada de polèmiques, enfrontaments interns i amb una gens menyspreable presència als jutjats en forma de denúncies o demandes.

PxC va aconseguir, en les eleccions municipals de l’any 2011, un total de 4.704 vots, el 10.5% del total. Es tracta sens dubte del seu millor resultat i d’una xifra que no ha pogut igualar en la resta de convocatòries en les quals s’ha presentat: en les generals del 2011 en va treure poc més de 2.500 i en les del Parlament de Catalunya del 2012 la xifra va superar els 2.600 vots.

pxc

Pràcticament marginal en el centre de la ciutat, l’èxit dels resultats de Plataforma es troba en els bons registres que obté en els barris de Cerdanyola nord (14.46%) i sud (15.31%) i a Rocafonda (14.8%), allà on la taxa de població immigrada extracomunitària és més alta. A la resta de barris perifèrics, però, el nombre de paperetes no és gens menyspreable i supera en tots ells el 10% dels vots.

pxc11

Tot i que la formació no ha aconseguit igualar els seus resultats de l’any 2011, les successives eleccions que s’han celebrat han indicat que la formació sembla tenir un electorat força estable, situat al voltant de les 2.500 persones. En condicions normals, aquesta base ja els garantiria, com a mínim, un regidor. Pel que indiquen les enquestes, la resta de votants, sobretot aquells que viuen en zones on la immigració és relativament més baixa, són més elàstics: malgrat que senten certa simpatia pel discurs antiimmigració, els atrau més el discurs anti-sistema i la crítica als partits “tradicionals”.

Perduda l’hegemonia del discurs “anticasta”, la formació pot tenir dificultats per retenir aquest electorat. Potser per això, durant aquests quatre anys, la formació dirigida per Mònica Lora ha anat variant el seu discurs, des de les mocions referides a immigració del principi de legislatura a les centrades en la corrupció o contra la política tradicional del final. Aquest mateix cap de setmana, en una entrevista al Tot Mataró, Lora indicava sense pèls a la llengua que “la gent cada vegada es deixa enganyar menys per les formacions de l’antic règim”, a la quals etzibava que “són casta i estan podrides” i fins i tot defensava que “haurien de desaparèixer

Durant aquest mandat, PxC també ha hagut de fer front a la marxa del regidor Juan Gabriel Ponce, que va abandonar el partit denunciant amenaces del seu propi partit i acusant de “casta” a Mònica Lora. Així mateix, Lora ha hagut de compaginar el seu discurs anticasta amb el fet de cobrar 38.185,75 euros bruts l’any, quantitat a la qual cal sumar la remuneració que rep per assistir als plens del Consell Comarcal del Maresme, on és l’única representant de PxC. Entre l’assistència a plens i juntes de portaveus i el fet de formar part de la comissió permanent i cinc comissions informatives, la retribució de Lora a l’òrgan comarcal podria haver arribar a un màxim de 7.371 euros anuals.

Tanmateix, les prediccions per aquest tipus de partits són difícils de fer. Acostumen a tenir un electorat infraestimat fruit de la seva “invisibilitat” en les enquestes i en el debat públic. Els estudis de vot que s’han fet en altres latituds indiquen que, en general, el nucli dur dels votants d’extrema dreta, com en el cas de PxC, el més habitual és que no abandoni el partit. Ara bé, en un context d’oferta partidista àmplia és complicat saber què faran els seus votants.

Tot i una certa millora econòmica, estudis recents indiquen que la sensació d’amenaça cultural té més influència que l’amenaça econòmica a l’hora de recolzar partits d’extrema dreta. Un mecanisme que és especialment fort entre les capes socials més desafavorides. I el xoc cultural (o la percepció que aquest existeix) és una qüestió que no es canvia en quatre dies, que s’acostuma a retroalimentar davant d’espurnes concretes i que es popularitza més ràpid que determinades campanyes antirumors. La solució fàcil i populista a problemes difícils és, precisament, un dels grans actius d’una formació que pretén quedar-se a La Riera 48.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 13 Abril 2015 by in Reportatges and tagged , , .
%d bloggers like this: