LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La immigració: un tema latent que genera friccions electorals

Obviat per la majoria de partits i usat com a arma electoral de curta volada i sense escrúpols, la immigració constitueix en les eleccions municipals un tema electoral de primer ordre. Fa quatre anys (última dada disponible), un 28,4% dels mataronins el destacava com a problema més greu. Era el segon de la llista després de l’atur (29,6%). Després de les eleccions de fa quatre anys, arran de la irrupció dels tres regidors de Plataforma per Catalunya (PxC) al consistori, el debat sobre la gestió del fenomen migratori, sobre les oportunitats i les amenaces que representa, o fins i tot sobre allò que es podia fer des de les instàncies mataronines va ocupar durant unes setmanes l’atenció informativa local. Malgrat tot, com ha passat en tants altres municipis, el miratge d’un debat serè i ferm sobre la qüestió—i les accions polítiques derivades—va durar poc. Fins i tot les invectives de PxC en forma de mocions es van reduir i la formació de Mònica Lora va centrar-se progressivament en tornar a recuperar el discurs “anticasta” que estava perdent en benefici d’altres partits.

Mataró, com la resta de ciutats de mida-mitjana gran de l’àrea metropolitana, ha vist com, en deu anys, la població immigrada creixia cinc vegades. L’any 2000 només el 3,7% de la població mataronina no tenia la nacionalitat espanyola. L’any 2010 el percentatge se situava al 17,1%. En valors absoluts això significa que, en deu anys, la capital del Maresme va rebre més de 17,000 persones d’altres països. Tot i que des del 2008 les xifres s’han estabilitzat (la crisi econòmica és més severa entre els col·lectius forans), l’any passat la població immigrada comptabilitzada era, segons el padró, de 19,895 persones. Per llocs de procedència, el grup més nombrós són les persones procedents de l’Àfrica (sobretot del Marroc), les quals representen el 62% del total. La resta, i per aquest ordre, procedeixen de l’Amèrica del Sud (unes 2600 persones) i de l’Àsia (unes 2200), sobretot de la Xina. Curiosament, i malgrat la percepció que sud-americans i xinesos són molt nombrosos, Mataró compta també amb un percentatge similar de persones provinents d’altres països de la Unió Europea.

evolucio_immigracio

Els reptes de la immigració en àmbits com l’educació, la sanitat, la cohesió social o la cultura cívica, entre d’altres, són enormes, com també ho són el nombre alt de tòpics i rumors extravagants que s’atribueix al col·lectiu. L’alta correlació entre la densitat de població immigrada i el vot a partits d’extrema dreta ens indica que el fenomen s’ha afegit i agreujat a problemàtics que fa temps que s’arrosseguen en el camp de l’exclusió social i la pobresa. En alguns barris mataronins, com Rocafonda, Palau-Escorxador i La Llàntia, la densitat de població immigrada supera clarament la mitjana. És precisament en alguns d’aquests espais on entren en competència directa amb electors de recursos socioeconòmics lleugerament superiors, que veuen amenaçada la seva fràgil situació. A més la immigració generalment es concentra en barris on el percentatge de persones nascudes fora de Catalunya (en d’altres comunitats o altres països) és superior a la mitjana (veure gràfic següent).

immigracio_barris

Un col·lectiu sense veu

Malgrat que alguns ciutadans podran votar (aquells procedents de països amb els quals l’estat espanyol hi té conveni), el cert és que la majoria de la població immigrada no podrà introduir una papereta a les urnes del proper 24 de maig. És una de les grans paradoxes de la democràcia moderna: les institucions representatives s’escullen sense que vora el 20% de la població hi tingui res a dir. Com no podia ser d’una altra manera, l’activitat política del col·lectiu immigrant és minsa, tot i la politització que se’n fa.

Mentrestant, Mataró ha afrontat aquest àmbit sense grans canvis respecte el passat. Malgrat algunes iniciatives—com alguna actuació policial en comerços—, no s’ha produït la implementació de plans de consens a llarg termini que permetin dibuixar un horitzó de rebaixa d’un conflicte latent. Després que l’anterior Pla Municipal per a la Nova Ciutadania 2003-2007 i el Pacte per a la Nova Ciutadania (2007-2011) caduquessin, les desavinences entre el PP, per una banda, i ICV i la CUP, per una altra, han fet impossible teixir un altre acord. A diferències del passat, aquest cop sembla que l’Ajuntament no ha tingut mà dreta per desencallar les negociacions. Per tant, més enllà d’accions concretes derivades del Pla d’Igualtat, del Consell Comarcal del Maresme i d’algunes campanyes concretes de l’Ajuntament, Mataró no disposa a dia d’avui d’un pla aglutinador d’accions en favor de la convivència, integració i de la gestió de la immigració.

Tot i que no hi ha receptes infal·libles, sociòlegs i politòlegs coincideixen a afirmar que hi ha alguns instruments més útils que d’altres, com afavorir una acció coordinada entre regidories (plans transversals), actuar en àmbits decisius com l’escola, millorar les trames urbanístiques d’alguns barris i, sobretot, crear espais perquè hi hagi contacte entre població autòctona i immigrada. Altres consistoris han decidit aplicar plans transversals d’actuació o fins i tot campanyes antirumors, amb una certa eficàcia. Amb tot, és cert que fins i tot els ajuntaments que ho han fet no acostumen a solucionar del tot el problema, especialment en èpoques preelectorals, quan alguns partits aprofiten per treure l’espantall de la immigració per esgarrapar vots a costa de la convivència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 26 Març 2015 by in Reportatges and tagged .
%d bloggers like this: