LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La terciarització de la capital del tèxtil

Si fem un cop d’ull a l’economia mataronina el 2008, abans de l’inici de la crisi econòmica, i el 2015, any en què (sembla que) els indicadors milloren, observarem que Mataró ha canviat de forma bastant important. El nombre d’assalariats i d’autònoms ha caigut de forma important (com vèiem fa uns dies l’atur continua sent molt elevat) i hi ha un bon nombre d’empreses que han tancat o que han reduït la seva activitat. Les contraccions les apreciem en diversos indicadors: per exemple, el parc de vehicles s’ha reduït en 1000 unitats, la circulació ha baixat gairebé un 7% i la construcció d’habitatges ha passat de més de 700 iniciats i 1150 d’acabats el 2007 als 2 iniciats i 15 acabats de l’any 2013 (última xifra disponible).

Activitats sanitàries i el comerç, els sectors amb més pes

L’activitat econòmica al voltant de les activitats sanitàries i el comerç, tant a l’engròs com al detall, representen els sectors amb més pes de l’economia mataronina. Entre autònoms i assalariats hi havia a principis d’any 7257 persones que treballaven en activitats sanitàries i 7990 que ho feien en el comerç. Els sectors educatius (2831 treballadors), el sector de serveis de menjar i begudes (2678) i el de confecció de peces de vestir (2279) tanquen la llista dels sectors mataronins que donen més ocupació a la ciutadania. A nivell empresarial la situació és molt similar i la llista està encapçalada per les empreses de comerç al detall (590), serveis de menjar i beguda (334) i comerç a l’engròs (324).

sectors2

De l’anàlisi de l’índex d’especialització econòmica se n’extreu que Mataró té alguns sectors en els quals gaudeix d’una importància especial (i per tant un punt de partida respecte l’entorn positiu), com són el sector educatiu, sanitari, recreatiu, d’indústries manufactureres i, sobretot, de subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat.

La intensificació de la terciarització de la ciutat

La crisi econòmica ha fet que, com en el conjunt de Catalunya, l’economia mataronina intensifiqués el seu trànsit d’una economia basada en la indústria, particularment en el gènere de punt, a una economia de serveis. La terciarització ha tingut, des del final del franquisme, dues etapes.

Durant els primers anys de democràcia, a l’estat es va produir una forta pèrdua de treballadors del sector cap als serveis. Ja en l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de l’any 2012 s’assenyalava que, des de mitjans dels noranta, l’economia espanyola ha viscut un segon període de terciarització, en el qual la indústria és el sector que pateix una pèrdua més gran d’ocupats, també cap al sector terciari.

Aquest fenomen, global a tot el país, a Mataró és més intens que no pas a Catalunya. La capital del Maresme, un important nucli industrial català durant el segle XX, ha viscut amb més força el moviment del centre de gravetat cap als serveis.

Aquest predomini del tercer sector també es nota en la desocupació: més de la meitat dels aturats que hi ha a la ciutat corresponen al sector serveis, un sector que té moltes ocupacions poc estables i de salaris baixos.

Una economia amb molts baules febles

Amb una taxa d’atur més elevada que el seu entorn, un nivell educatiu més baix i una situació en la qual la recuperació econòmica és lenta, Mataró segueix maldant per trobar, poc a poc, un model propi que el diferenciï del seu entorn. El juliol del 2012 el ple mataroní va aprovar el Pacte econòmic i social, iniciativa impulsada pel PSC i que va rebre el suport de tots els grups excepte de la CUP.

Durant aquest mandat, l’ajuntament també ha impulsat altres mesures per reactivar l’ocupació i l’economia, com el ja conegut com a “contracte mataroní”, una figura adreçada als aturats de llarga durada majors de 44 anys. Sigui per iniciativa del govern, de l’oposició o d’altres agents econòmics i socials, l’Ajuntament ha engegat aquesta legislatura diferents iniciatives per alleugerir la situació econòmica, sobretot la dels més vulnerables.

Tot plegat, cal recordar-ho, en un context de restriccions pressupostàries i en què els pactes polítics que asseguressin la majoria al govern de Mora han estat puntuals.

Ramon Radó i Toni Rodon

2 comments on “La terciarització de la capital del tèxtil

  1. Retroenllaç: El tèxtil: la joia de la corona es resisteix a marxar | LaRiera48

  2. Retroenllaç: El PIB de Mataró, lluny de posicions capdavanteres | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 21 Març 2015 by in Reportatges and tagged , .
A %d bloguers els agrada això: