LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

El difícil panorama de l’atur

Ja fa més de vint anys que James Carville, spin-doctor de l’aleshores candidat Bill Clinton, va pronunciar la cèlebre frase “És l’economia, estúpid!”. La frase, repetida milions de vegades, va fer guanyar les eleccions al candidat i la fama eterna a l’assessor. En l’actual situació econòmica, si Carville vingués a Mataró possiblement canviaria “economia” per “atur” i qui sap si “estúpid” per alguna paraula encara menys políticament correcta.

I és que Mataró té la taxa d’atur més elevada entre les ciutats de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. El 20,24% d’aturats mataronins supera el 19,5% de Santa Coloma de Gramenet i també el 18% de Badalona, el 18,7% de Terrassa, el 17,1% de Sabadell o el 16,1% de Cornellà. A molta distància queden el 12,1% de Barcelona ciutat o el 8,24% de Sant Cugat del Vallès.

Per acabar-ho d’empitjorar, entre les grans ciutats de la demarcació de Barcelona, només a Manresa i a l’Hospitalet els costa més crear ocupació que a Mataró, la qual cosa permet pronosticar més dificultats per disminuir una taxa d’atur força més elevada que no pas altres municipis semblants.

mapa_atur

136 aturats menys

Respecte al principi de mandat, el nombre d’aturats a la ciutat no ha variat gaire. De la xifra de 13.404 desocupats que hi havia el maig de 2011, s’ha passat als 13.268 del mes de febrer passat. Aquesta diferència tan minsa (136 persones menys) no reflecteix l’evolució que hi ha hagut al llarg de la legislatura. Com es veu al gràfic, l’atur a Mataró (línia vermella) ha dibuixat una paràbola amb un creixement important durant els anys 2012 i 2013, un pic el març del 2013 i, a partir de l’any passat, va iniciar un descens, tot i que amb alguns alts i baixos.

atur_grafic

Una evolució similar a la que ha seguit la desocupació a la comarca i també a Catalunya i el conjunt de l’estat. La taxa d’atur de la ciutat, però, es manté sempre entre quatre i cinc punts per sobre de l’índex comarcal. A la comarca del Maresme, Mataró és el segon municipi amb una taxa d’atur més elevada, només superat per Pineda de Mar (22,09%). Sobta, però, que tots els pobles que envolten la ciutat tenen una taxa de desocupació considerablement inferior a la de Mataró: Argentona (13,45%) i Sant Andreu de Llavaneres (10,59%) o Cabrera de Mar, el municipi maresmenc amb menys atur, només un 8,15%. En aquest sentit, com en tants altres indicadors, Mataró té un perfil socioeconòmic molt diferent del seu entorn.

Tot i que els governs municipals no tenen massa eines per combatre la desocupació, sí que poden mitigar-lo, a través de l’àrea de promoció econòmica o bonificacions perquè les empreses s’instal·lin a la ciutat.

Efectes electorals de l’atur

Tindran algun tipus d’efecte les xifres d’atur en les eleccions municipals del maig? Canviaran de vots els que han perdut la feina o els que n’han trobat? És difícil respondre aquestes preguntes sense caure en la predicció banal, però és bo indicar que, en aquest aspecte, hi ha certs mites sobre el comportament de la ciutadania que perd la feina.

El primer és que la persona esdevé més d’esquerres. Si bé encara ens manca més evidència sobre aquesta hipòtesi, les anàlisis fetes fins ara ens indiquen que, precisament, això no succeeix: ser d’esquerres o de dretes depèn d’un procés psicològic i contextual a llarg termini, amb la influència de la família com a factor principal i amb l’edat com un mecanisme força decisiu.

El segon mite és que els desocupats votaran en massa contra el partit que governa. Excepcions a banda, aquesta idea tampoc és exacta: perquè es canviï de vot per raons econòmiques convé que hi hagi una alternativa creïble. A més, la ciutadania valora la tasca dels governs amb unes “ulleres ideològiques”: exculpa el problema quan governen els seus i els inculpa quan és el partit rival que ho fa.

A la nostra ciutat sabem que, en general les zones de Mataró amb més desocupats (i on l’atur ha augmentat més en els últims anys) són les que més s’abstenen. Tanmateix, en els últims anys estem veient un procés de reconnexió d’alguns d’aquests sectors. Només que variïn lleugerament el seu patró de comportament, l’impacte en el ple de La Riera 48 pot ser important.

Ramon Radó i Toni Rodon

One comment on “El difícil panorama de l’atur

  1. Retroenllaç: Un any de govern bipartit, de l’A a la Z | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 10 Març 2015 by in Reportatges and tagged .
%d bloggers like this: